Les sopes no són només un plat calent; són molt més. Records que travessen generacions, l’eco de la vida quotidiana i el reflex de les terres que les veuen néixer. Són testimonis silenciosos de famílies reunides al voltant de la taula, de pobles que celebren festes tradicionals, de nits fredes en què un simple brou ofereix consol i esperança. Cada cullerada conté història, tradició i, sovint, saviesa ancestral: els ingredients no només nodreixen el cos, sinó també la memòria i la identitat col·lectiva.
Aquest viatge gastronòmic recorre deu de les sopes més famoses del món, plats que han travessat continents i cultures, convertint-se en símbols de la seva gent i del seu territori. Des de l’Àsia fins a Europa, des del Marroc fins a les terres d’Europa de l’Est, cada sopa reflecteix el clima, els productes locals, l’economia i els costums d’un poble. I, com a toc final, un petit homenatge a casa nostra, amb un bonus track.
En aquest recorregut, els sabors que han captivat paladars de tot el món s’acompanyen de les històries que porten amb ells: la creativitat i la necessitat que van donar origen a plats humils, l’orgull de cultures que els van fer seus i la manera com cada sopa continua connectant passat, present i futur en una simple cullerada. Aquestes preparacions exemplifiquen que menjar és molt més que saciar la fam: constitueix un acte d’identitat, d’amor i de memòria compartida.
1. Borscht (Ucraïna)
La borscht és un símbol nacional. Originària de zones rurals, el seu color vermell prové de la remolatxa, abundant i econòmica en climes freds. És típica perquè combina ingredients fàcils de conrear i conserva la tradició familiar, cuinada en festes i celebracions. La seva fama internacional ve de la diàspora eslava i del seu sabor distintiu.
2. Phở bò (Vietnam)
El phở va néixer com a plat econòmic i nutritiu per a treballadors urbans. El seu brou aromàtic, infusionat amb espècies, és el que el fa reconeixible i apreciat. És típic perquè és consumit diàriament pels vietnamites, sobretot a l’esmorzar, i simbolitza el ritme de vida del país. La seva fama ve de la combinació d’accessibilitat, sabor i tradició.
3. Ramen (Japó)
Inicialment, menjar barat per a treballadors, el ramen es va popularitzar ràpidament gràcies a la seva rapidesa i adaptabilitat. Avui, cada regió del Japó té la seva variant, convertint-lo en un plat nacional icònic. La seva fama mundial reflecteix tant el sabor com la disciplina i creativitat culinària japonesa.
4. Soupe à l’oignon (França)
Nascuda com un plat de les classes populars de París, la sopa de ceba és econòmica però saborosa. Es va fer popular perquè es podia fer amb ingredients senzills, com ceba i pa, i després s’ha convertit en un clàssic de la cuina francesa, símbol de confort i tradició urbana.
5. Caldo verde (Portugal)
El caldo verde és típica de les regions rurals del nord de Portugal, feta amb productes locals com la col i la patata. Es va popularitzar perquè és nutritiva i econòmica, i avui és present en celebracions i festes populars. És un plat que uneix economia, senzillesa i sabor.
6. Sopa wonton (Xina)
La sopa de wonton és típica de la cuina cantonesa perquè permet utilitzar ingredients senzills (carne, verdures, massa) i crear un plat saborós i equilibrat. La seva fama s’ha estès per la seva versatilitat, la bellesa de la presentació i el simbolisme de prosperitat durant festivitats com l’Any Nou Lunar.
7. Tom yum (Tailàndia)
La tom yum és famosa per la seva combinació àcida i picant. És típica perquè reflecteix la filosofia tailandesa d’equilibri i intensitat de sabors, i és accessible tant a taules familiars com a restaurants. La seva popularitat internacional es deu al seu sabor immediatament reconeixible i aromàtic.
8. Minestrone (Itàlia)
Sopa de verdures i llegums de temporada, típica perquè s’adapta a l’estació i a la disponibilitat de productes locals. Va néixer com a plat econòmic de subsistència, però la seva fama ha crescut gràcies al seu sabor i valor nutritiu, representant la dieta mediterrània.
9. Harira (Marroc)
Consumida especialment durant el Ramadà, és típica per la seva capacitat de nutritiva després del dejuni. Combina ingredients assequibles com llegums i tomàquet, i és popular perquè representa hospitalitat, comunitat i identitat cultural.
10. Sopa matzah ball (cultura jueva/ashkenazi)
La sopa de pilotes de matzà és típica durant la Pasqua jueva i altres celebracions. La fama ve del seu paper com a plat ritual, econòmic però reconfortant, que uneix família i tradició. Reflecteix com la cuina Ashkenazi –la cuina dels jueus, els avantpassats dels quals es van establir a l’Europa central i de l’Est– utilitza ingredients senzills per crear plats plens de significat.
Bonus track – 11. Escudella i carn d’olla (Catalunya)
L’escudella és una de les sopes més antigues d’Europa i un pilar de la cultura catalana. Present en dinars familiars, sobretot a l'hivern, combina productes de temporada i carn variada. És típica perquè simbolitza comunitat, tradició i economia local: un plat que alimenta cos, ànima i memòria.