La llengua catalana té moltes particularitats que poden generar dubtes fins i tot entre persones que la parlen habitualment. Un dels errors més freqüents està relacionat amb l’ús dels verbs pronominals. És a dir, aquells verbs que es construeixen sempre amb un pronom feble (com em, et, es, ens o us) per funcionar correctament. Ara bé, vigila amb l'ús dels verbs caure o callar, ja que pots caure en un castellanisme sense saber-ho.
Els verbs pronominals poden portar a la confusió en casos com 'caure' o 'callar'
Expressions com calla’t o m’he caigut no són formes adequades des del punt de vista normatiu. La confusió apareix perquè en català hi ha molts verbs que sí que són pronominals, però no tots els verbs accepten aquesta construcció. En aquest punt, també entra en joc la influència del castellà. La raó és que en la llengua veïna sí que diríem cállate o me he caído, fet que provoca confusions a l'hora de parlar en català.
Els verbs pronominals són aquells que es construeixen habitualment amb un pronom. Alguns exemples són esforçar-se, adormir-se, apropar-se o dir-se. En aquests casos, el pronom forma part del verb i és necessari per expressar correctament l’acció. Per exemple, diem que m’he adormit, s’ha apropat o com et dius. Aquestes formes són correctes perquè els verbs funcionen com a pronominals.
Els verbs 'caure' i 'callar' no són pronominals en català
En canvi, els verbs caure i callar no són verbs pronominals en català. Per tant, no hauríem de dir caure’s ni callar-se quan volem expressar una acció directa. La forma correcta és caure o callar. Així, direm que he caigut si som nosaltres qui perdem l’equilibri, o m'ha caigut el llapis quan un objecte cau accidentalment. Però no direm m’he caigut en el sentit de he caigut, encara que aquesta forma sigui molt estesa en alguns parlars col·loquials.
De la mateixa manera, la forma adequada és callo i no em callo quan volem indicar que deixem de parlar. Podem dir que callo perquè no vull interrompre, però no cal afegir-hi el pronom perquè el verb no és pronominal. Aquest tipus d’errors són habituals perquè el català conviu amb altres llengües com el castellà i perquè moltes estructures es transmeten oralment. En alguns casos, formes incorrectes acaben estenent-se tant que poden arribar a semblar naturals.
La millor forma de parlar el català
Conèixer aquestes diferències ajuda a parlar i escriure un català més precís. Els verbs pronominals tenen unes regles concretes, i saber identificar-los és una eina útil per evitar expressions que, tot i ser freqüents en la conversa, no són les formes correctes. La riquesa del català també es troba en aquests petits matisos gramaticals. Aprendre’ls permet conservar una llengua més acurada i mantenir viu el seu ús correcte en tots els àmbits.