No cal anar gaire lluny per trobar un paisatge on l’aigua, el silenci i el bosc ho ocupin gairebé tot. Als afores de Figaró-Montmany, la riera de Vallcàrquera dibuixa una excursió agradable per un dels racons menys coneguts del Montseny occidental.
És una proposta ideal per a una escapada sense presses. El camí discorre entre arbres, fonts i petits salts d’aigua, sempre amb la remor de la riera ben a prop. La primavera i la tardor són dues èpoques especialment recomanables, tot i que l’ombra del bosc també fa que la ruta sigui atractiva durant els dies suaus d’estiu.
Un passeig que comença a tocar de Figaró
L’itinerari es pot iniciar als voltants de la font de Ca l’Andreu, a la sortida del poble. Des d’aquest punt, el camí s’endinsa progressivament en una vall estreta i frondosa. La ruta està senyalitzada i comparteix alguns trams amb el sender PR-C 33, marcat amb franges blanques i grogues.
El terreny no presenta grans complicacions, encara que després de ploure pot haver-hi fang i pedres relliscoses. Per això convé portar calçat adequat i caminar amb una mica de precaució a les zones més humides.
Un dels cursos d’aigua més valuosos del Besòs
La riera de Vallcàrquera conserva una gran qualitat ambiental i és considerada un dels trams fluvials més ben preservats de la conca del Besòs. Al seu voltant hi creix un bosc de ribera exuberant, amb verns, avellaners i altres espècies pròpies dels indrets humits. A mesura que s’avança també apareixen alzinars, castanyers, sureres i pins. Aquesta barreja de vegetació crea un paisatge canviant, fresc i ple de petits racons on aturar-se a escoltar l’aigua.
La mina del Socau, la sorpresa de l’excursió
Una petita desviació permet acostar-se fins a la mina del Socau i a les restes de l’antiga casa que duia el mateix nom. Aquestes ruïnes, mig amagades per la vegetació, recorden el passat rural i miner de la vall.
Cal observar la mina només des de l’exterior, ja que entrar en galeries abandonades pot resultar perillós. Si es vol completar una excursió més llarga, el recorregut es pot ampliar fins a Sant Cristòfol de Monteugues, una petita església d’origen romànic situada en un indret molt tranquil.
La riera de Vallcàrquera és un espai natural delicat. No està permès banyar-se als gorgs, tampoc amb gossos, i és imprescindible endur-se totes les deixalles. Respectar aquestes normes és la millor manera de conservar un racó que encara manté aquella sensació, cada vegada més difícil de trobar, d’haver quedat al marge del temps.