Les noves generacions saben poc de fronteres. Sobretot si només han viatjat per països d'una Unió Europea que permet la lliure circulació dels seus ciutadans. És a dir, si vius a Barcelona, pots arribar sense cap mena de problema fins a Berlín. Això fa unes dècades, no era tan fàcil i no es podia anar enlloc sense el teu passaport. Les fronteres tenen un clar sentit de delimitació del territori. Però, avui dia, aquest concepte d'un espai tancat i barrat ha canviat bastant de perspectiva. Això no obstant, sempre hi ha excepcions que fan que no només es trenqui la regla, sinó que ho faci de forma ben curiosa. La raó és que existeix un poble de Catalunya al qual només es pot accedir per Andorra. Sembla ciència-ficció, però no pot ser més realitat.
Un poble amb un problema que sembla de pel·lícula
Os de Civís, a la comarca de l'Alt Urgell, és un dels casos geogràfics més singulars de la península Ibèrica. Tot i formar part administrativament de Catalunya, aquest petit poble del Pirineu lleidatà només és accessible per carretera a través d’Andorra. Una circumstància que obliga els seus habitants a travessar una frontera internacional cada vegada que entren o surten del municipi. La peculiaritat sobre el poble de Catalunya, al qual només es pot accedir per Andorra, ha tornat a posar-se en relleu coincidint amb la revisió tècnica de la frontera entre Espanya i Andorra. Una de les més antigues del món, establerta l’any 1278.
Segons experts en delimitació territorial, els topògrafs de l’Institut Geogràfic Nacional treballen actualment per redefinir alguns trams fronterers, després de detectar desajustos històrics entre la cartografia oficial i la realitat sobre el terreny. En total, hi ha prop de 200 hectàrees en disputa repartides en set punts de la frontera. El problema deriva de les antigues delimitacions fetes amb fites de pedra, que deixaven un ampli marge d’interpretació. Amb els nous treballs tècnics, l’objectiu és establir un traçat precís amb un marge d’error de només uns centímetres.
Un parc solar, font del conflicte
Un dels punts més conflictius afecta un parc solar situat en territori andorrà, però que, segons les noves mesures, ocupa parcialment sòl català. Aproximadament el 75% de les més de 5.000 plaques fotovoltaiques instal·lades estarien sobre territori català. Els experts apunten que la solució més probable serà un acord d’ús temporal o una compensació econòmica, més que no pas una modificació de sobirania.
En el cas d’Os de Civís, aquesta singular situació també té conseqüències pràctiques per als serveis públics. Si els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Civil han d’accedir al municipi per carretera, necessiten autorització per circular per territori andorrà. La realitat d’aquest poble exemplifica les complexitats històriques que encara avui condicionen algunes fronteres europees. Tot i formar part de Lleida i de Catalunya, Os de Civís continua sent un enclavament únic, marcat per una geografia que desafia la lògica administrativa moderna.