Quan arriba l’estiu i les nits s’allarguen i els pobles del Pirineu català encenen un foc que no només il·lumina el cel, sinó també la memòria d’una tradició ancestral. Són les falles, una festa del foc que no només té a veure amb la revetlla de Sant Joan. Aquí, el foc no es llença, sinó que es carrega a l’esquena i baixa per la muntanya en mans dels fallaires, en una processó carregada de simbolisme, ritme i identitat. Lluny de ser una celebració puntual, les falles s’estenen més enllà del 23 de juny i omplen tot l’estiu de llum i ritual. Cada poble conserva els seus codis, però tots comparteixen l’essència: l’homenatge a la natura, la cohesió del grup i el pas del foc com a element purificador. Aquesta és una de les tradicions vives més singulars del Pirineu, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i que any rere any es transmet entre generacions amb una emoció que no s’apaga.
Els orígens de la tradició de la baixada de falles al Pirineu són antics i es remunten a pràctiques paganes i rituals de foc vinculats al cicle agrícola i a la renovació de la natura. Abans que el cristianisme instaurés la revetlla de Sant Joan com a celebració oficial, les comunitats muntanyenques ja practicaven rituals de purificació i protecció amb foc durant el solstici d’estiu, moment clau per a l’inici de la temporada agrícola. El foc, considerat un element sagrat i simbòlic, s’utilitzava per espantar mals esperits i garantir la fertilitat de la terra.
Un espectacle visual impressionant
La tradició parteix de la idea de pujar a la muntanya o a un indret elevat per encendre les falles, unes torxes fetes de tronc i fusta resinosa que es preparen amb cura artesanal. Aquest moment previ, sovint dies abans, ja uneix els veïns que treballen col·lectivament per preparar el foc mare o faro, peça clau de la celebració. L’essència d’aquest foc simbòlic és purificadora i renovadora: representa la llum que venç la foscor i el renéixer de la natura.
La nit de la baixada, habitualment vinculada a la revetlla de Sant Joan, però que en molts pobles pot tenir lloc dies després o abans, els i les fallaires encenen les seves torxes al faro i comencen el descens per camins antics i sovint abruptes, dibuixant llums que il·luminen la muntanya i el bosc i que, vistos des de lluny, semblen una serp de foc. Aquesta marxa de foc és un acte col·lectiu que simbolitza el pas de generació en generació, la connexió amb la natura i la comunitat, i sovint un moment d’iniciació i compromís per als més joves. La caiguda de les flames crea un espectacle visual impressionant.
Un cop al poble, la baixada culmina amb una gran foguera al centre del nucli, on la festa continua amb música tradicional, ball i menjar popular. Aquest moment d’alegria compartida posa de manifest la importància del foc no només com a element simbòlic, sinó també com a motor social i cultural.
El reconeixement de la UNESCO
Aquest patrimoni viu es manté actiu a més de seixanta poblacions del Pirineu català i territoris veïns com Andorra, la Catalunya Nord o l’Aragó, i el 2015 va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La baixada de falles és així una finestra oberta a un passat que viu en el present, una manifestació que recorda com el foc i la muntanya són elements essencials de la identitat i la memòria col·lectiva dels pobles del Pirineu.
On pots anar a veure les falles al juliol?
Algunes de les baixades de falles, com les de Boí, Isil, Vilaller, la Pobla de Segur o el Pont de Suert, es fan al juny, però el juliol també és època:
-
6 de juliol: Barruera (Alta Ribagorça)
-
8 de juliol: Erill la Vall (Alta Ribagorça)
-
12 de juliol: Alós d’Isil (Pallars Sobirà)
-
19 de juliol: Taüll (Alta Ribagorça)
-
21 de juliol: Pla de l’Ermita (Alta Ribagorça)
-
27 de juliol: – Llesp (Alta Ribagorça)