La influència del castellà en el català es fa cada vegada més evident en les converses quotidianes. Expressions que sentim habitualment al carrer, a la feina o fins i tot als mitjans de comunicació s'han incorporat a la nostra manera de parlar. Això no obstant, no sempre són correctes des del punt de vista gramatical. Sovint es tracta de traduccions literals del castellà que, sense adonar-nos-en, substitueixen construccions pròpies de la llengua catalana. Per això, els experts insisteixen en la importància de mantenir uns usos lingüístics genuïns i evitar que aquestes interferències es normalitzin.
Davant d'aquesta situació, recuperar determinades expressions i corregir alguns errors habituals pot ser una manera de contribuir a preservar la llengua. Hi ha petites modificacions que podem incorporar al nostre dia a dia i que ajuden a parlar un català més natural. Aquesta selecció de deu errades gramaticals permet identificar alguns dels errors més estesos i conèixer quina és la forma adequada.
Els deu errors que cal evitar
Una de les confusions més habituals és l'ús dels verbs ser i estar. Quan volem indicar simplement on es troba una persona o un objecte, hem de fer servir el verb ser. Per tant, caldria dir "On ets?" o "Les claus són a la tauleta" i no "On estàs?" o "Les claus estan a la tauleta".
Un altre error freqüent és eliminar els pronoms febles, especialment en i hi. Expressions com "Quants en vols?" o "Hi aniràs?" són les formes correctes, ja que aquests pronoms tenen una funció gramatical que no s'hauria de perdre. També cal recordar la preposició de amb valor partitiu. Així, és correcte dir "en vull tres de petits i dos de grossos" quan parlem d'un grup d'objectes, i no ometre aquesta preposició.
Pel que fa a les hores, convé recuperar el sistema tradicional català, especialment en les zones on s'ha anat substituint per la influència del castellà. Per exemple, les vuit i mitja són dos quarts de nou. Un cinquè error és utilitzar com en lloc de com que en frases causals. Cal dir "com que no venia, li he telefonat" i no "com no venia, li he telefonat".
Més exemples a corregir en català
Les construccions verbals també acumulen interferències. És habitual afegir pronoms innecessaris o eliminar-ne quan són obligatoris. Per exemple, cal dir que "he baixat del tren" en lloc de "m'he baixat del tren". Una altra expressió molt estesa és "anem a veure" utilitzada per anunciar una acció imminent. En català normatiu, s'hauria de dir "vegem" o "ara veurem", sempre que no impliqui un desplaçament real.
També convé distingir entre "els dos" i "tots dos". Quan volem expressar que dues persones o coses formen un conjunt, cal optar per "tots dos" o "totes dues". En el llenguatge col·loquial, el verb donar també s'utilitza de manera inadequada. Expressions com "dona-li al play" es poden substituir per "pitja play", mentre que "m'ha donat amb la pilota" es pot corregir per "m'ha tocat amb la pilota".
Finalment, les perífrasis d'obligació són un dels errors més fàcils d'identificar. En català, cal dir "hem d'anar de pressa" i no "tenim que anar de pressa". També és recomanable recuperar el verb caldre, com en l'expressió "Cal establir unes noves bases".
Parlar català també és tenir cura de les expressions
Corregir aquestes construccions no significa deixar de parlar amb naturalitat, sinó recuperar recursos propis de la llengua. Els petits canvis en les converses quotidianes, especialment amb els infants i els joves, poden ajudar a evitar que les interferències del castellà es consolidin i contribueixen a mantenir viu un català genuí.
