El restaurant venecià on sempre ve de gust tornar

Fa dies que no trepitjo el restaurant Xemei, dels germans bessons venecians Max i Stefano Colombo, i avui que soc per la zona enfilo muntanya de Montjuïc amunt tot aprofitant que la Cambra de Comerç Italiana de Barcelona, en col·laboració amb el Consolat d’Itàlia, impulsa una nova edició d'Italia con Gusto en el marc de la Setmana de la Cuina Italiana al Món. Així, del 16 al 29 de novembre, un total de 22 restaurants —la xifra més alta fins ara— oferiran als comensals un plat tradicional i una copa de vi representatius d’una regió italiana. En el cas del Xemei ofereix la pasta a la Pellestrina.

image00010
Restaurant Xemei / Foto: Víctor Antich

Un cop a dalt, i abans de deixar-me endur per la carta, em fixo en l'espai. A la terrassa, les taules ocupades conviuen amb alguns espais lliures. Tot i l’estiuet que convida a seure a l’aire lliure, ves per on, avui prefereixo entaular-me dins. Amb una estètica eclèctica i aquell punt de trattoria antiga, el Xemei té una personalitat que defuig qualsevol voluntat d’homogeneïtat. Les parets verdes, revestides de làmines, fotografies antigues, il·lustracions, dibuixos i petits objectes, conviuen amb altres superfícies plenes de grafits, adhesius i imatges de tota mena. La decoració sembla construïda amb el pas del temps a partir de records, troballes i referències diverses, sense seguir cap ordre aparent.

La llum càlida, l'estretor de l'espai i la proximitat entre les taules contribueixen a crear un ambient informal, una mica bohemi, per què no dir-ho, amb aquell aire de restaurant de barri que prioritza la vida al voltant de la taula per damunt de qualsevol artifici decoratiu.

image00003
Assortiment de peix a la veneciana. Restaurant Xemei / Foto: Víctor Antich

Començo l’àpat amb una copa de vi negre del Vèneto, del celler Monte Dall'Ora, elaborat amb varietats autòctones com el corvina, el corvinone i el rondinella. L'acompanyo amb un assortiment de peix a la veneciana: baccalà mantecato, sardines en saor, seitons marinats i verat confitat.

De fet, allò que aquí podríem identificar com una brandada és, en realitat, un baccalà mantecato, una especialitat veneciana que consisteix a emulsionar bacallà amb oli fins a aconseguir una textura cremosa i delicada. Pel que fa a les sardines en saor, que trobo estupendes, són una de les receptes més emblemàtiques de Venècia. Les sardines, fregides prèviament, es marinen amb ceba confitada, vinagre, panses i pinyons. És una elaboració d'origen popular, nascuda com a mètode de conservació del peix, que juga amb l'equilibri entre els sabors dolços i àcids.

image00005
Sepietes a la planxa. Restaurant Xemei / Foto: Víctor Antich

La cuina marinera de la llacuna veneciana torna a fer-se present amb unes sepietes a la planxa amb polenta, una combinació que ens trasllada directament a la tradició culinària de la ciutat dels canals.

image00013
Pasta a la Pellestrina. Restaurant Xemei / Foto: Víctor Antich

Després arriba una pasta a la Pellestrina, una mena de lasanya marinera que combina diferents formats de pasta —espaguetis, macarrons i farfalle— amb peix, musclos, cloïsses i sèpia. Tot plegat, lligat amb una beixamel suau i un toc de tomàquet. Una preparació contundent, d'aquelles que conviden a compartir i a allargar la conversa.

Una cuina que ens acosta a la Venècia més autèntica, on el pas del temps no ha fet perdre ni l'encant ni les ganes de tornar-hi

Per acabar, encara queda lloc per a una llengua de vedella a la planxa, un plat que mereix una menció pròpia i que ens recorda que la cuina veneciana va molt més enllà del peix i els arrossos, fins que arriben les postres: tiramisú i pastís de xocolata.

image00018
Tiramisú. Restaurant Xemei / Foto: Víctor Antich

Hi ha restaurants als quals tornes per la cuina, d'altres per l'ambient i alguns perquè aconsegueixen reunir totes dues coses. El Xemei és d'aquests llocs on un àpat pot convertir-se en una petita celebració de la vida quotidiana. Potser és aquesta la seva virtut més gran: fer-nos sentir que, de vegades, la felicitat ens sorprèn en les coses més senzilles.