El nostre sistema digestiu està farcit de microbiota, el que abans se’n deia "flora intestinal", encara que el nostre intestí no és un jardí de plantes, sinó l’hàbitat de milions i milions de bacteris i llevats. Abans també pensàvem que tota aquesta microbiota eren mers comensals, "okupes" que s’aprofitaven del nostre aliment, l’intestí com a medi ric on aquests microorganismes poden créixer com si fossin en un banquet continu. Ara sabem que lluny d’aquesta visió simplista, la nostra microbiota és simbiont i necessària, que interacciona amb les nostres cèl·lules de l’epiteli intestinal, fermenten l’aliment i produeixen metabòlits molt necessaris, que estimulen el sistema immunitari i també el nostre sistema nerviós; que poden metabolitzar els medicaments que prenem i són determinants en l’eficàcia d’una teràpia oncològica oral o la nostra salut mental, ja que estimulen la producció de neurotransmissors.

Com més coses sabem —més enllà de la relació més òbvia entre intestí i fetge—, ara parlem de l’eix intestí-cervell, o de l’eix intestí-cor, perquè el nostre organisme és un tot. La microbiota és la nostra companya de viatge d’ençà que naixem i entrem en contacte amb el món exterior, tot i que el nostre microbioma és dinàmic i canviant depenent del lloc geogràfic on vivim, l'etnicitat, l'edat, el sexe i les circumstàncies que modelen la nostra vida (dieta, exercici físic, malalties, medicació o l’estrès). Ja vaig explicar en sengles articles, la composició del nostre microbioma, però també la gran rellevància que té el moment del part —si és natural o per cesària— i la lactància materna en l’adquisició dels primers habitants del nostre intestí.

Doncs bé, aquest és ara un nínxol de desenvolupament biotecnològic i biomèdic. Un munt d’empreses en línia s’ofereixen a fer-nos una anàlisi de femta per saber com està la nostra microbiota… És prou diversa? Té prou microbis dels considerats recomanables? O tenim poca diversitat i les espècies o gèneres que tenim no afavoreixen el manteniment d’una bona salut? A més d’aquesta anàlisi identificadora, com si fos el codi de barres de la nostra microbiota, les empreses s’ofereixen a suplementar la nostra alimentació amb prebiòtics (nutrients que, més o menys específicament, afavoreixen el creixement microbià considerat beneficiós) i probiòtics (els microorganismes vius) que permetin repoblar el nostre intestí i afavorir el nostre estat de salut.

L’interès i la curiositat per aquests tests de microbiota ha augmentat perquè la premissa comercial és molt atractiva: el microbioma impacta en la salut general —funció immunitària, metabolisme, trastorns cutanis, salut mental— i comptar i avaluar aquests microbis per personalitzar la dieta és seductor. Per a determinar si aquestes empreses són fiables i consistents, una reportera científica de la revista Nature ha enviat una mostra de la seva femta per analitzar a dues empreses diferents, i els resultats l’han deixada perplexa. Mentre una empresa li ha detectat fins a 133 espècies diferents de microorganismes majoritaris al seu intestí, i ho qualifica de salut intestinal excel·lent, l’altra empresa només n’hi detecta 61, xifra que qualifiquen de molt escassa, i li diagnostiquen una mala salut intestinal sobre la qual hauria d’actuar canviant la dieta i prenent uns quants suplements personalitzats. Aquesta mena de contradiccions entre diversos proveïdors no és excepcional, fins al punt que costa confiar en un de concret.

Per què hi ha tanta variabilitat? Doncs perquè la mostra, encara que a nosaltres ens sembli d’entrada una massa informe de color marró, amaga una gran diversitat de microorganismes i és molt complex identificar-los tots. Cada empresa fa servir mètodes de seqüenciació diferents i algoritmes bioinformàtics també diferents. La divergència comença en el mostreig (manera de recollir-la, ús o no de conservant), continua al laboratori —els protocols suaus afavoreixen els microbis fàcils de trencar i els agressius capten més espècies de paret resistent— i culmina en la bioinformàtica: quina longitud o nombre de seqüències es considera prova de presència i quina base de dades de referència s'utilitza.

El creixement de l’oferta de tests està directament relacionat amb l'increment de resultats prometedors en la recerca de la interacció microbioma-organisme humà

Tant microbiòlegs com gastroenteròlegs coincideixen que la prova té potencial, però que la ciència encara no és prou madura per justificar l'ús generalitzat d’aquests tests. Amb un cost d'entre 100 i 300 dòlars, la utilitat clínica actual és limitada. A més a més, si es canvia la dieta o es prenen els suplements, caldria repetir les anàlisis cada tres o quatre mesos. Diverses veus reclamen més supervisió reguladora i denuncien que és un sector sense estàndards. Diversos estudis mostren la magnitud del problema. Per exemple, als Estats Units, una agència governamental va enviar mostres homogeneïtzades d'una sola persona a set empreses: els resultats van ser sorprenentment diferents i ni tan sols coincidien a dir què era sa i beneficiós i què no. Els riscos inclouen dietes molt restrictives que han derivat en trastorns alimentaris i, fins i tot, trasplantaments fecals autoadministrats. Per això, diferents experts demanen una regulació en dos nivells: una prova limitada per als curiosos, i una altra, de més regulada, prescrita i interpretada per professionals sanitaris.

El creixement de l’oferta de tests està directament relacionat amb l’increment de resultats prometedors en la recerca de la interacció microbioma-organisme humà. Cal remarcar que l'anàlisi del microbioma avança a la clínica, amb patrons microbians associats al càncer de còlon que podrien actuar com a afavoridors o com a biomarcadors, i predictors de resposta a tractaments oncològics. Pel que fa als nadons, hi ha recerca que mira d'esbrinar si els microbis que colonitzen l'intestí durant la infància alteren el desenvolupament cerebral, ja que dades obtingudes en animals mostren que els microbis intestinals influeixen en el comportament i poden modificar la fisiologia i la neuroquímica cerebrals. En humans, les dades són més limitades, però s'han establert vincles entre patologia gastrointestinal, microbiota i trastorns psiquiàtrics i neurològics —ansietat, depressió, autisme, esquizofrènia, malalties neurodegeneratives—, però costa distingir si les diferències microbianes observades en una malaltia en són la causa o la conseqüència. Hi ha qui parla d’alimentar la nostra microbiota per nodrir el nostre cervell. En tot cas, per a casos d’inflamació crònica de l’intestí o en infeccions recurrents, ja s’han fet trasplantaments fecals, des de persones sanes a les afectades, després d’observar-ne els beneficis en ratolins.

Centrant-nos en Europa, el projecte MyNewGut ha rebut 9 milions d'euros de la Unió Europea amb l’objectiu d’estudiar l’impacte del microbioma en el desenvolupament cerebral i els seus trastorns. Els resultats preliminars apunten a respostes complexes: els microbis podrien influir en el cervell mitjançant hormones, molècules immunitàries i metabòlits especialitzats.

La indústria dels suplements alimentaris ja afirma que els probiòtics afavoreixen el benestar emocional, i les farmacèutiques comencen a invertir-hi. Ja podem comprar combinacions probiòtiques amb diferents aplicacions, però cal recordar que cada persona pot tenir necessitats diferents, que la microbiota és làbil i dinàmica, i que la suplementació amb microbiota no és substitutòria, sinó un element més a considerar dins d’un tractament clínic.