Hi ha paraules que fem servir habitualment en castellà perquè no sempre coneixem l'equivalent exacte en català. Una és quan diem que algú és un cotilla. Es tracta d'un terme molt utilitzat en converses quotidianes per descriure aquella persona que sempre vol saber què passa al seu voltant. També és algú que pregunta per la vida dels altres i que no es perd cap detall de les històries alienes. Però, com es diu realment cotilla en català? La llengua disposa de mots que potser no coneixies i que permeten expressar aquesta idea amb precisió i, el més important, de manera correcta.
Quina és la millor manera de dir 'cotilla' en català?
Quan fem servir cotilla per parlar d'una persona que ho vol saber tot de tothom, hi ha dues paraules especialment adequades: xafarder o xafardera, i tafaner o tafanera. Totes dues són correctes i serveixen per descriure algú que té curiositat per conèixer els assumptes dels altres, especialment aquells que no li pertoquen.
El terme xafarder és una de les opcions més habituals per substituir cotilla en una conversa. Fa referència a una persona que té tendència a ficar-se en els assumptes dels altres, que està pendent de les converses alienes o que gaudeix descobrint i explicant informacions sobre la vida de la gent. Per exemple, podem dir: "No li expliquis res, que és molt xafardera i demà ho sabrà tot el barri".
Una altra alternativa és tafaner, que també descriu una persona encuriosida pels assumptes dels altres. En aquest cas, el mot posa l'accent en la curiositat i en les ganes de saber què fan o què passa al voltant d'una persona. Així, expressions com "No siguis tan tafaner!" o "És una veïna molt tafanera" són perfectament vàlides en català.
Altres opcions no tan utilitzades actualment però ben genuïnes són manefla o manyefla, escorniflaire, xafarot o fura.
'Cotilla' també existeix en català
Ara bé, hi ha un detall que convé tenir present: la paraula cotilla també existeix en català, però té un significat diferent. Pot ser una peça de roba, una mena de faixa o peça ajustada que serveix per cenyir el cos, i també designa un aparell ortopèdic utilitzat per millorar les malalties de la columna vertebral o per immobilitzar-la després d'una intervenció quirúrgica.
La confusió apareix quan es trasllada directament el significat col·loquial del castellà. Si volem parlar d'una persona que sempre està pendent de la vida dels altres, les opcions més adequades són xafarder i tafaner. Dues alternatives senzilles que permeten enriquir el vocabulari i expressar-se amb més precisió en català.