El tancament de basars xinesos a Espanya comença a deixar escenes tan sorprenents com reveladores des del punt de vista econòmic. Yin, comerciant amb anys d'experiència en aquest tipus de negocis, descriu una pràctica que es repeteix cada vegada amb més freqüència quan un local abaixa la persiana. “Quan tanquen, en lloc de llençar les coses les estan regalant”, explica.
La situació crida l'atenció de molts clients, que aprofiten l'oportunitat. Productes que durant anys van ocupar prestatgeries i lineals acaben sortint de l'establiment sense cap cost. No es tracta de promocions ni de liquidacions tradicionals, sinó d'una decisió que respon a una lògica purament financera i calculada meticulosament pels mateixos amos.
El cost real de desfer-se de l'estoc
L'element clau d'aquesta pràctica no rau en la voluntat d'atraure públic ni en una estratègia comercial, sinó en les despeses associades al tancament. Buidar completament un basar i gestionar la retirada de la mercaderia implica un cost considerable. Segons detalla Yin, llençar tot el gènere pot suposar un desemborsament proper als 3.000 euros. Aquesta despesa inclou transport, volum de residus, classificació de materials i tarifes per retirada de grans quantitats d'objectes. En aquest tipus de negocis, més quan estan tancant, és important calcular-ho tot, fins i tot el que costa abaixar la persiana.
Regalar els productes, en canvi, elimina aquest impacte directe. No genera costos extra inesperats i permet reduir pèrdues en el moment més delicat de la vida de qualsevol comerç com ho és el cessament definitiu d'activitat.
Una pràctica cada cop més visible
L'escena comença a repetir-se en diferents punts del país. Comerciants que afronten el tancament prefereixen permetre que clients o veïns s'emportin articles abans que pagar per destruir-los. Des de fora pot semblar una decisió cridanera, però dins del negoci l'equació resulta simple. El context del sector explica en gran mesura aquest fenomen. Els basars tradicionals han patit en els últims anys una pressió creixent derivada de l'augment de costos operatius, la competència del comerç en línia i la transformació dels hàbits de consum.
La decisió de regalar mercaderia revela un aspecte poc visible del petit comerç com allò que el fet de desfer-se de productes té un preu associat. En determinats escenaris, aquest preu resulta més important que el mateix valor dels articles. Així doncs, allò que per al consumidor pot semblar un gest inesperat respon en realitat a una lògica empresarial fredament calculada. Així doncs, els basars no regalen res per voluntat, ho fan per evitar pagar més en tancar.