Per què dir botes de muntanya quan podem dir xiruques? Davant la irrupció del trekking, hiking, trail, camping, nordic walking, running i altres anglicismes, xiruca pot ser la candidata perfecta per reivindicar el català en un moment on el sector de l'exercici físic està envoltat d'anglicismes. "Vaig a fer trekking, si, però amb xiruques!". A més a més, sembla que realment la gent que fa anar aquesta paraula, xiruca, es pren molt seriosament aquest activisme lingüístic, sigui intencionat o accidental, perquè sempre ens trobarem amb algú (o si no, sou vosaltres mateixos) que no li ve al cap anomenar aquest calçat d'una altra manera, parli en l’idioma que parli, no només en català. Com a conseqüència, si a algú li passa pel cap preguntar què és una xiruca, aquest despistat es pot trobar amb la següent resposta (verídica, tot s’ha de dir): “Siiií, home! Xiruques, això... Doncs... Això que... Xiruques, de tota la vida! Tothom sap què són”. Les xiruques com a veritat absoluta sense resposta absoluta. És per això que, en aquest article de La Gandulano ens centrarem un altre cop en les anècdotes que revelen que ets un català viatger, sinó d’on ve la paraula xiruca.

🗣️ 10 paraules en català gracioses que pots ensenyar a un 'guiri'
 

✈️ Així són els catalans de turistes: 10 trets que ens identifiquen i que segur que et sorprenen
 

L’origen de la paraula 'xiruca'

Trobem l’origen de la paraula xiruca directament en una marca, Chiruca, que comercialitzava aquestes botes baixes especialment pensades per caminar o treballar. Aquest calçat es va popularitzar ràpidament perquè era molt resistent i còmode. Tan populars van ser que, en català (també en castellà, tot i que potser no es fa servir tant), la marca va passar a denominar totes les sabates d’aquest estil, fins al punt que podem trobar la paraula xiruca al diccionari en un sol clic. Ara bé, aquest fenomen lingüístic de passar de nom propi a nom comú no és exclusiu de les xiruques, és un recurs força habitual dels parlants, que, si ens posem tècnics, és un tipus d'habilitació o transcategorització. Si fem memòria i ens traslladem a les classes de llengua a l’institut, també ens sonarà la metonímia, agafar la part pel tot. A partir d’aquest recurs, tenim mots com vamba, cel·lo, xupa-xup, velcro, rímel, xibeca, tàper... ara bé, no tots han tingut la mateixa sort d’entrar al diccionari. L'operació de màrqueting perfecta: fabricar un producte i que la marca quedi immortalitzada en una llengua per designar tot allò que faci la mateixa funció. També és cert que la majoria d'aquestes marques que s'han tornat un nom comú han creat coses innovadores i això fa que els parlants identifiquin automàticament el nom propi amb el producte que acaba d'arribar a les seves vides; nom, d'altra banda, segurament ben visible i cridaner, a més de ben pensat i fàcil de recordar. Tot a favor.

❓ 'Estiu' o 'istiu': com ho hem de dir en català correcte?
 

La història de la marca Chiruca

No només la paraula xiruca té una història curiosa, l’origen de la marca també és força interessant. Tot va començar amb un avió de la Primera Guerra Mundial que va caure a Tortellà, a la Garrotxa, casualitats de la vida, el poble de l'enginyer tèxtil Esteban Fontfreda. Les restes d’aquest avió van servir perquè Fontfreda fes un motlle per a una sola de goma. En aquell moment, ja s’havia fixat en les botes que portaven els exiliats francesos que arribaven a Catalunya i trobava que aquelles soles de goma eren més pràctiques que les d’espart que ja fabricava la seva família. Així doncs, dos anys després, el 1916, la majoria de catalans i espanyols, especialment pagesos i treballadors, ja portaven als peus les sabates de Fontfreda. Als anys quaranta, després d’algunes innovacions i davant la popularitat de les sabates, decideix crear l’empresa Chiruca. Però d’on va treure aquest nom? Vet aquí que la dona d’Esteban Fontfreda es deia Mercedes, i la manera afectuosa de dir aquest nom en gallec és... Chiruca! A més a més, en aquell moment també tenia molt d'èxit una obra de teatre que es titulava... Chiruca! Així ja ho tenia fet. L’origen del nom que ha denominat tot el calçat dels excursionistes catalans i més enllà.

Xiruques, el símbol de la revolució

Sembla que les xiruques, a més d’agradar als pagesos i obrers, eren especialment útils per córrer davant dels grisos en les manifestacions en contra de la dictadura de Franco. D’aquesta manera, les xiruques es van convertir en un símbol del moviment revolucionari obrer i antifranquista, fins al punt que fins i tot van traspassar fronteres i van arribar als peus de les protestes contra la Guerra del Vietnam als Estats Units. Així que tots els intel·lectuals i progressistes del país anaven calçats amb botes Chiruca —riu-te'n, tu, de les jaquetes de pana—. Ara bé, ironies de la vida, paral·lelament, a la propaganda del NO-DO també podíem veure Franco ben còmode i cofoi anant a caçar amb xiruques. 

A Catalunya, a més de ser un símbol revolucionari antifranquista, també es va vincular als moviments excursionistes (que, òbviament, les portaven per anar d'excursió) i, per tant, als valors del catalanisme. Així doncs, a la vegada, també és un símbol de la catalanitat i de la tradició, i potser per això ha arrelat amb tanta força el nom xiruca en català. Però no només la marca Chiruca va aportar una nova paraula a la llengua, sinó que aquesta fins i tot té un derivat, xirucaire, que es fa servir en un sentit més irònic per fer referència a tot aquest món excursionista català. 

Oda a les xiruques 

Xiruques vs. vambes, el trist final

Ja ho diuen, no hi ha bé que duri cent anys ni mal que no s'acabi. Un bon dia van arribar les vambes per fer competència a les xiruques, i, sí, les esportives blanques i modernes van guanyar la batalla. Als anys setanta l’empresa Chiruca deixa de fabricar les mítiques botes. Ara bé, no tot són males notícies per als nostàlgics: l’any 1986 una empresa de La Rioja va comprar els drets de les Chiruca i, si bé és cert que es van especialitzar en calçat tècnic d’escalada i senderisme que poc s'assembla a les tradicionals Chiruca, avui dia podem trobar el disseny de les xiruques clàssiques que van marcar una generació i que, fins i tot, ens van canviar la llengua.  

Si t'ha semblat curiós aquest article, però t'has quedat amb ganes de més, et recomanem altres textos de la Gandula com els diferents tipus de cerveses artesanes o jocs de cartes tan atípics com divertits.