És correcte dir istiu en català o hem de dir estiu? Aquesta és una pregunta que ni ens hauríem de plantejar, però sempre trobarem un català que diu a altres catalans que parlen malament, que són uns pagesos que acaben de baixar de la muntanya, que són uns venuts al castellà (també, tot alhora), i que, per l’amor de déu, què és això de dir istiu i destrossar la llengua d’aquesta manera. Doncs, estimats lectors de La Gandula, hem de dir que la gent que diu istiu deixi de dir istiu sí que és una sentència per al català, perquè voldrà dir que la llengua no és viva, que no varia, que no es produeixen els fenòmens naturals que s’han de produir, en fi, que els parlants tenen por de badar la boca. En aquest article, perquè s’escau en aquesta secció, ens centrarem en la paraula istiu, però també tenim variacions com jonoll, frígola, ciuró, aubergènia, nengú, domés, xixanta, prèmit, teiatro i un llarg etcètera de varietats formals d’una mateixa paraula que trobem repartides per tot el domini català; algunes recollides per la normativa, però altres limitades al col·loquial. I sí, tot això és fantàstic, no ho esguerrem.
 

🌍 4 llocs on potser no t'imaginaves que parlaven català
 

🤬 15 insults en català per odiar el món fugint dels castellanismes
 

'Istiu', un fenomen natural de la llengua

Potser —només potser— estaria bé que ens traguéssim del cap la idea del català com una llengua sagrada directament baixada del cel que ens han llegat els àngels. No; el català, com qualsevol altra llengua, és un producte natural d’humans que conviuen i es volen entendre i per poder-se comunicar emeten sons (amb una certa estructura, això sí que és veritat). I com que som persones humanes i no màquines, a l’hora de parlar, es produeixen una sèrie de fenòmens fonètics recurrents, variacions, que fan que les paraules evolucionin. I per si de cas hi ha suspicàcies, s’ha de dir que aquestes modificacions no tenen res a veure amb la interferència de la llengua castellana; són un procés intern del català que, paral·lelament i a la seva manera, també es dona en les altres llengües del món.

Un exemple d’un d’aquests processos en català és la paraula estiu, que molts parlants pronuncien istiu. D’aquest fenomen fonètic que fa que canviï la e per la i se’n diu assimilació vocàlica. La primera vocal es veu influenciada, assimilada, per la vocal que la segueix, una i. Les vocals, que són encomanadisses. Un altre exemple d’assimilació és la paraula genoll, pronunciada en alguns dialectes jonoll. Però no només passa amb les vocals, les consonants també pateixen aquests canvis. Hi ha assimilacions consonàntiques que directament són automàtiques i ni les percebem, perquè hi ha sons que es deixen influenciar automàticament per la consonant que els segueix. Pensem-ho bé, com pronunciem benpensant? Aquesta primera ena, forçosament, quan parlem en veu alta serà una ema, aquí no es tracta d'una qüestió de varietat, sinó d’una llei universal, perquè la família de les emes i enes és força delicadeta. Amb tot, també tenim alguns canvis que sí que notem i que ens criden l’atenció i que intentem corregir a altres pobres parlants incauts, com ara xixanta en comptes de seixanta.    

Podem escriure ‘istiu’?

Dit tot això sobre la fonètica i la llengua oral, ens fem una altra pregunta: hauríem de poder escriure istiu, així, amb una i? Doncs... depèn. Avui dia, el concepte d’escriure ha variat molt, perquè si ens hi fixem, escrivim més que mai (no valen els àudios-recatòlica de Whatsapp) i en contextos molt diferents. Així que reformulem la pregunta: podem escriure istiu en textos formals o d’un registre estàndard? Aquí hauríem de dir que no. Istiu no és una variant recollida per la normativa, perquè es considera fruit de la parla relaxada. Ara bé, no podem posar en el mateix sac istiu o jonoll i, per exemple, assera o busson, que sí que són castellanismes. Per això mateix hauríem de rumiar-ho molt bé abans de corregir una persona o, per l'altra banda, abans de deixar que ens corregeixin, perquè potser estarem destruint l'essència del català.

Si vols saber més sobre el català, a La Gandula hi ha altres articles com insults en català que s'haurien de dir més (per evitar recórrer a castellanismes) o paraules divertides per ensenyar a algú de fora. Ah, i un article curiós de llocs fora de Catalunya on no sabies que es parla català!