L'advocat Xavier Abat, conegut per la seva presència a les xarxes i la seva denúncia pública de les deficiències del sistema judicial, no escatima en paraules: afirma que “la justícia s'ha convertit en una conxorxa absoluta” i critica l'enorme lentitud i els problemes estructurals que afecten els tribunals i jutjats. Tot i que no podem reproduir literalment el vídeo enllaçat, el seu argument encaixa amb una queixa creixent entre professionals del dret i usuaris del sistema: la justícia a Espanya és lenta, congestionada i sovint imprevisible.
La lentitud dels processos judicials: un problema estructural
La justícia espanyola arrossega des de fa anys una saturació de casos que dificulta la resolució ràpida d'assumptes. Segons dades recents, gairebé quatre milions de casos estan pendents de resoldre, i els procediments s'han allargat fins a superar els nou mesos de durada mitjana en molts ordres jurisdiccionals. Això passa malgrat que l'activitat dels tribunals ha augmentat i es dicten més sentències cada any.
Aquesta situació de congestió es tradueix en llargs temps d'espera, tant per a judicis civils com laborals o penals. Per exemple, casos ordinaris en jurisdicció civil poden perllongar-se mesos més que la mitjana europea, col·locant Espanya entre els països amb procediments més lents de la Unió Europea.
No és infreqüent que un ciutadà esperi anys per ser citat a judici o per rebre una resolució, cosa que provoca frustració i una sensació d'indefensió. Això mateix ho ha experimentat el mateix Xavier Abat quan li van traslladar un judici per al 2027, assenyalant-lo amb més de quatre anys d'antelació, cosa que ell va considerar “una vergonya” i una prova palpable de la lentitud judicial.
La lentitud afecta a tots els àmbits: civils, laborals i penals, i pot fins i tot suposar un retard perjudicial de drets fonamentals, com ha assenyalat el Tribunal Constitucional quan, en casos de dilacions excessives, conclou que es vulnera la tutela judicial efectiva.
Contradiccions, recursos i casos polèmics
A més de la lentitud, la justícia espanyola afronta problemes de contradiccions i resultats inesperats en algunes decisions que alimenten la percepció de manca de coherència. Un exemple conegut —no necessàriament recent— és l'anomenat Cas Alsasua, en què el tractament del fet (agressions entre particulars i guàrdies civils) va generar debats sobre si la qualificació penal va ser apropiada, provocant crítiques des de diferents perspectives per la severitat de les penes i la interpretació dels fets.
Un altre cas que molts ciutadans han assenyalat com a “error judicial contradictori” és l'anul·lació d'investigacions per simples errors de procediment, com va passar amb procediments relacionats amb la causa dels avals d'una agència autonòmica, on una pròrroga fora de termini va acabar invalidant anys d'investigació.
Aquests exemples, sumats als problemes tècnics i organitzatius del sistema —com la saturació de LexNet o retards administratius— alimenten la idea que la justícia no només és lenta, sinó a vegades ineficient i poc previsible.
Per què succeeix?
Les causes són múltiples: insuficient nombre de jutges i fiscals en relació amb la càrrega de treball, falta de recursos moderns i sistemes tecnològics eficaços, i buits de plantilla que encara persisteixen després d'anys de bloqueig institucional del Consell General del Poder Judicial, la renovació del qual va estar paralitzada llargs mesos.
En síntesi, lluny de ser una exageració, la crítica de Xavier Abat sobre la justícia “convertida en una conya” reflecteix una preocupació compartida per molts: un sistema judicial que triga massa, genera incertesa i, en alguns casos, produeix sentències que no responen a l'expectativa d'eficiència i coherència que la ciutadania espera. Resoldre aquest problema exigirà recursos, reformes estructurals i un compromís sostingut perquè la justícia sigui veritablement ràpida, justa i accessible per a tothom.