Vinicius Júnior ha explicat que bona part de la seva personalitat va néixer molt abans de convertir-se en estrella. El brasiler assenyala el seu pare com una figura decisiva durant la seva infància a São Gonçalo, especialment per una forma d'educar-lo basada en la humilitat, l'esforç i la necessitat de guanyar-se allò que desitjava. Fins i tot els petits capricis estaven lligats a objectius concrets dins del camp.
"El meu pare em va ensenyar a ser humil, tenir caràcter i personalitat des de nen", va recordar. Quan volia comprar-se un rellotge, no n'hi havia prou amb demanar-lo. El seu pare li marcava metes: havia d'anotar vint gols o repartir deu assistències abans de rebre el premi. La intenció no era únicament esportiva, sinó ensenyar-li que qualsevol recompensa havia d'estar associada a constància, disciplina i responsabilitat.
El seu pare convertia els capricis en objectius
Des de petit, Vinicius va entendre que el talent no podia convertir-se en una excusa per rebre tot automàticament. El seu pare utilitzava el futbol com una eina educativa i transformava els desitjos materials en reptes. Si volia alguna cosa, primer havia de demostrar que podia esforçar-se durant setmanes o mesos fins a complir el pactat.
Aquella dinàmica va acabar alimentant una mentalitat competitiva que encara manté. Vinicius ha explicat que actualment posseeix al voltant de vint rellotges, però segueix consultant amb el seu pare abans de comprar-ne un de nou. Ja no necessita permís per una qüestió econòmica, sinó perquè conserva l'hàbit d'escoltar a qui li va ensenyar a posar límits quan encara no existien contractes milionaris ni fama internacional.
La humilitat continua sent la gran ensenyança
La humilitat apareix com l'altra gran ensenyança. El seu pare volia que entengués que destacar jugant al futbol no el col·locava per sobre de ningú. Vinicius va créixer envoltat de familiars que van intentar mantenir-lo connectat amb els seus orígens mentre avançava ràpidament cap a l'elit. Escoltar els grans, assegura, continua ajudant-lo a gaudir millor de tot el que ha aconseguit.
El rellotge acaba sent una metàfora d'aquella educació. Abans representava una recompensa per marcar gols; ara pot comprar-lo quan vulgui, però encara sent la necessitat de consultar el seu pare. Els diners van canviar, la carrera va canviar i la seva vida també, però aquesta referència roman intacta. Vinicius atribueix a la seva família part del caràcter amb què suporta pressió, crítiques i exposició pública. El seu pare no li va ensenyar únicament a competir: li va ensenyar a no perdre de vista quant costa aconseguir les coses. També li va deixar una idea senzilla que manté fins avui: l'èxit pot ampliar les teves possibilitats, però no hauria de canviar els teus principis.