Mudar-se a Suïssa pot semblar un somni per a molts: salaris alts, serveis públics de qualitat i estabilitat econòmica. Però per a Víctor Apablaza, que viu en aquest país i comparteix la seva experiència a les xarxes, “guanyar 6.000 € al mes” no sempre significa sentir-se lliure o feliç. La seva sensació d'estar “en una presó” reflecteix un fenomen que molts expatriats descobreixen en arribar: l'alt cost de la vida fa que un salari elevat no sempre es tradueixi en un estil de vida relaxat o còmode.
@victorapabc No estic mal. Però tampoc estic lliure. Treballar només per diners, sense propòsit, sense direcció… acaba sentint-se com una presó, encara que el sou sigui bo. De vegades el problema no és el país, és la vida que estàs acceptant sense qüestionar-la. Això no és una queixa. És un recordatori. Estàs construint alguna cosa… o només sobrevivint?
♬ sonido original - Víctor Apablaza
Nivell de vida a Suïssa: salaris alts, preus altíssims
Suïssa és coneguda per tenir un dels nivells de vida més alts del món, amb salaris entre els més generosos d'Europa. Els sous mitjans superen els 6.500 CHF mensuals bruts (aproximadament més de 7.000 €) en molts sectors, i alguns professionals fins i tot guanyen per sobre d'aquests nivells, especialment en àrees especialitzades o amb alta demanda laboral.
Tot i que aquests ingressos són alts si es comparen amb països com Espanya (on el salari mitjà ronda molt menys), cal posar-los en context amb els elevats costos del dia a dia a Suïssa. El país sovint apareix entre els més cars del món en classificacions internacionals a causa de la seva moneda forta (el franc suís) i a preus que estan per sobre dels d'altres països europeus per a llogar, menjar, assegurances i serveis.
Per exemple, un apartament d'una habitació en una ciutat com Zúric o Ginebra pot costar al voltant de 1.700 – 2.500 CHF al mes només per llogar, i les despeses bàsiques mensuals (sense incloure habitatge) poden oscil·lar entre 1.300 – 1.450 CHF per a una persona. Afegeix assegurança mèdica obligatòria, transport i menjar, i el cost mensual total fàcilment pot rondar entre 4.000 – 5.000 CHF (≈ 4.000 – 5.000 €) si vols viure “còmodament” en una gran ciutat.
Relació entre ingressos i habitatge: una equació difícil
El mercat de l'habitatge a Suïssa es troba entre els més cars d'Europa. Els preus de compra d'immobles sovint superen l'1-2 milions de francs, i lloguen fins i tot un pis mitjà pot representar una proporció molt alta del sou, especialment a les ciutats grans. A més, l'oferta d'habitatges assequibles és relativament limitada, cosa que pressiona encara més els preus en zones demandades.
En ciutats com Zúric, Ginebra o Lausana, molts expatriats i locals dediquen una part considerable dels seus ingressos al lloguer, reduint el que queda disponible per a estalvi, oci o viatges. Fins i tot amb 6.000 € nets al mes, gran part d'aquests diners poden anar a despeses fixes, deixant una sensació d'“estar lligat” a obligacions econòmiques.
Això explica en part per què Víctor se sent com en una “presó econòmica”: encara que el seu salari supera amb escreix el que tindria a Espanya, l’alt cost de la vida limita la llibertat real de gastar, estalviar o gaudir del seu temps lliure com vulguis. Gastar en activitats quotidianes —sopar fora, oci, viatges— es converteix ràpidament en una decisió costosa, cosa que pot crear frustració malgrat uns ingressos aparentment envejables.
Equilibri entre qualitat de vida i pressió econòmica
La paradoxa suïssa és que un sou alt no sempre es tradueix en llibertat econòmica real. Suïssa ofereix qualitat de vida, excel·lent infraestructura i seguretat, però també exigeix grans despeses constants. Per a molts expatriats, com en Víctor, això pot sentir-se com una trampa: treballar intensament per mantenir un nivell de vida que, encara que còmode, no permet desconnectar ni gaudir plenament dels ingressos.
Al final, viure a Suïssa implica una elecció entre alts ingressos amb alts costos de vida o una vida amb menor remuneració però més marge per estalviar o gaudir d'una rutina menys condicionada per despeses fixes. La percepció de llibertat o "presó" depèn de com s'integri cada persona en aquest equilibri entre salari i qualitat de vida.