Els pantalons texans són, sens dubte, una de les peces més universals del nostre vestuari. Han traspassat èpoques, gèneres, edats i classes socials. Des de la seva aparició al segle XIX, han evolucionat en formes, talls i colors, però hi ha un element que es manté pràcticament intacte: els petits botons metàl·lics situats a les cantonades de les butxaques. Per a molts, un simple detall estètic. Per als més curiosos, una peça clau de la història de la moda.
😮Aquesta ciutat catalana és la més feliç de l'Estat, segons un rànquing
On van néixer els botons metàl·lics dels texans?
Aquests reblons metàl·lics —com s’anomenen tècnicament— no són cap caprici decoratiu. La seva funció original era i continua sent la de reforçar les zones de més tensió del pantaló, especialment les butxaques, que són sovint sotmeses a estiraments constants. I és que, al segle XIX, quan els primers texans van veure la llum, no es pensaven com una peça urbana o de tendència, sinó com roba de treball dura i resistent per a miners, agricultors i obrers.
La història es remunta al 1872, quan Jacob Davis, un sastre establert a Nevada, va tenir la brillant idea de col·locar petits botons de coure en punts estratègics dels pantalons dels seus clients, que sovint es queixaven que les butxaques s’esquinçaven amb facilitat. Com que no podia fer front als costos de la patent, va contactar amb el seu proveïdor de teixits, Levi Strauss, amb qui acabaria registrant conjuntament la patent l’any 1873. Aquell any va néixer el que avui coneixem com el texà tradicional.
Levi's, una marca pionera
L’èxit va ser immediat. Aquests nous pantalons reforçats van guanyar popularitat entre els treballadors del camp i les mines gràcies a la seva durabilitat, i aviat es van convertir en un símbol d’esforç i funcionalitat. El model original, conegut com a XX, es considera el predecessor directe dels Levi's 501, probablement els texans més emblemàtics de tots els temps.
Amb el pas dels anys, els texans van deixar enrere l’àmbit laboral i van passar a formar part de la cultura pop, el cinema i les passarel·les. No obstant això, els reblons van resistir el pas del temps. Fins i tot les marques més modernes que han reinventat el texà acostumen a conservar aquest detall per una qüestió tant de tradició com de reforç.
Avui dia, aquests petits botons metàl·lics segueixen presents en la majoria de texans convencionals, encara que moltes persones no en coneguin la història ni la raó de ser. És un exemple clar que, de vegades, el que sembla només decoratiu té un significat pràctic. Així doncs, la pròxima vegada que et posis uns texans, fixa’t en aquells diminuts punts de metalls i pensa en tota la història que els envolta.