El pintor empordanès Salvador Dalí no només va revolucionar el món de l’art amb les seves obres extravagants i surrealistes, sinó també amb la seva manera d’entendre el valor, el prestigi i els diners. Entre les moltes històries que envolten la seva figura, n’hi ha una que continua fascinant amants de l’art i curiosos d’arreu: la manera com pagava els sopars als restaurants més exclusius de París i Nova York. De fet, Salvador Dalí tenia un truc per a no pagar els seus sopars de luxe: xantatge amb el seu art.
L'enginy de Salvador Dalí per a gaudir dels millors restaurants
Salvador Dalí era conegut per la seva passió per la bona taula. Li agradaven els grans banquets, les converses llargues, els vins cars i els restaurants de luxe. Sovint s’envoltava d’amics, artistes, col·leccionistes i personatges de l’alta societat. Les vetllades acostumaven a ser espectaculars i, quan arribava l’hora de pagar el compte, el geni surrealista insistia sempre a fer-se’n càrrec personalment. Ara bé, Salvador Dalí tenia un truc per a no pagar els seus sopars de luxe: xantatge amb el seu art.
El moment més sorprenent arribava just abans d’entregar el xec al cambrer. Amb tota naturalitat, Salvador Dalí escrivia l’import corresponent, signava el document i, seguidament, li donava la volta. A la part posterior hi dibuixava ràpidament alguna de les seves figures habituals: elefants de potes llarguíssimes, cavalls impossibles o formes surrealistes nascudes de la seva imaginació desbordant. Després hi afegia una nova signatura i entregava el xec amb absoluta elegància.
L’artista sabia perfectament què passaria a continuació. El propietari del restaurant no cobraria mai aquell xec. En lloc d’anar al banc, el convertiria en una peça d’art única. Molts restauradors optaven per emmarcar aquells dibuixos improvisats i penjar-los a les parets dels seus establiments. Tenir un Dalí original exposat al local representava un valor immens, molt superior al cost del sopar que acabava de pagar.
Uns xecs que s'han convertit en joies i que valen molt més que un sopar
Amb els anys, aquests xecs il·lustrats es van convertir en autèntiques joies per a col·leccionistes i galeristes. Alguns dels documents conservats tenen avui un valor econòmic extraordinari i formen part de col·leccions privades o d’arxius vinculats a la història de l’art contemporani.
Una de les anècdotes més conegudes va tenir lloc al mític Cafè de la Rotonde, a París. Segons diversos relats, Salvador Dalí va demanar un full de paper al cambrer i hi va dibuixar ràpidament un elefant amb la trompa aixecada. Va signar l’esbós i el va entregar com si fos la cosa més normal del món. El restaurant, lluny de perdre diners, acabava de guanyar una obra irrepetible.
Més enllà de l’excentricitat, aquest gest revelava una comprensió brillant del valor simbòlic de l’art i de la seva pròpia figura pública. Salvador Dalí era conscient que la seva signatura i la seva presència havien superat qualsevol preu material. Per pagar un sopar, no necessitava bitllets ni monedes, només un tros de paper, un dibuix improvisat i la certesa de saber exactament quant valia el seu nom.