El Tribunal Suprem ha confirmat que qualsevol veí pot instal·lar un punt de recàrrega per a cotxe elèctric al garatge de la comunitat sense demanar permís a la resta de veïns. Només cal comunicar-ho per escrit i assumir el cost de la instal·lació. La comunitat no pot bloquejar-ho llevat de per motius tècnics o de seguretat, cosa que facilita l'expansió de la mobilitat elèctrica gràcies al fet que cada persona pot tenir el seu propi punt de recàrrega a casa.
La decisió reforça un criteri que ja venia recollit a la Llei de Propietat Horitzontal, però que seguia generant conflictes en moltes comunitats. En la pràctica, nombrosos propietaris es trobaven amb obstacles, debats en juntes o intents de veto malgrat que la normativa ja contemplava aquest tipus d'instal·lacions com a actuacions permeses sense que els altres puguin objectar res.
No es vota ni es demana autorització
El Suprem aclareix que la instal·lació d'un punt de recàrrega individual no requereix acord de la comunitat. No s'ha de sotmetre a votació ni necessita majoria alguna perquè es pugui procedir amb la seva instal·lació. La clau jurídica és que no es tracta d'una obra comunitària, sinó d'una actuació particular en benefici del propietari interessat sense perjudici de ningú.
L´únic requisit formal és la comunicació prèvia per escrit. El veí ha d´informar la comunitat abans d´iniciar la instal·lació, però no està obligat a sol·licitar autorització de la mateixa. Aquesta diferència és fonamental, ja que elimina la possibilitat de bloquejos o decisions discrecionals en junta que el perjudiquin a ell.
El cost i la responsabilitat són individuals
Un altre dels aspectes rellevants és l'econòmic. El propietari que instal·la el punt de recàrrega assumeix íntegrament les despeses derivades de l'obra. Això inclou la instal·lació tècnica, el consum elèctric i el manteniment posterior. La comunitat no suporta costos ni responsabilitats financeres. Aquest element resulta clau per evitar disputes entre veïns. Bona part de les tensions en edificis residencials sorgien pel temor que la comunitat hagués d'assumir despeses comunes. El Tribunal Suprem aclareix aquest dubte i diu que el punt de recàrrega és una inversió privada i el seu impacte econòmic no es trasllada a la resta de veïns.
La comunitat només podria oposar-se en circumstàncies molt concretes, com problemes de seguretat, afectació greu a elements comuns o incompliment de la normativa tècnica. Així doncs, la sentència s'alinea amb l'orientació legislativa dels últims anys, que busca facilitar la mobilitat elèctrica. El missatge és que la transició energètica no pot quedar supeditada a vetos veïnals sense fonament tècnic.