El Tribunal Suprem ha fixat doctrina per a la protecció dels treballadors en establir que una malaltia que empitjora com a conseqüència del treball ha de qualificar-se com a accident laboral, malgrat que no hagi estat causada, en el seu origen, per l'activitat professional. Aquesta interpretació amplia de forma significativa els drets laborals i reforça la responsabilitat empresarial en matèria de salut.
La clau d'aquesta doctrina rau en l'anomenat nexe causal. L'alt tribunal no exigeix que l'origen de la malaltia estigui en la feina, sinó que n'hi ha prou que quedi acreditat que les condicions laborals han contribuït de forma directa a l'empitjorament de l'estat de salut del treballador. Quan aquesta relació és directa, la contingència deixa de ser comuna i passa a considerar-se professional. D'aquesta manera, el Suprem deixa clar que la feina no pot ser neutral quan actua com a factor d'agreujament.
Què ha establert exactament el Tribunal Suprem
Segons el Suprem, si una malaltia prèvia o comuna s'agreuja com a conseqüència del treball, s'ha de tractar com a accident laboral. No cal que hi hagi un únic episodi traumàtic ni que la patologia tingui un origen directe en el lloc de treball. El determinant és que la feina hagi tingut una influència en l'empitjorament.
El tribunal insisteix en què aquesta agreujació pot produir-se de forma progressiva o sobtada, i que s'ha d'analitzar de forma individualitzada. El rellevant és provar que la feina ha estat un element desencadenant o intensificador del dany, encara que la malaltia ja existís amb anterioritat. Per exemple en feines pesades, l'empitjorament d'un mal d'esquena.
Per què aquesta doctrina canvia la protecció del treballador
La qualificació com a accident laboral té efectes molt concrets. En primer lloc, la prestació per incapacitat temporal s'eleva al 75 % de la base reguladora des del primer dia, enfront dels percentatges més baixos de la contingència comuna. A més, s'amplien les possibilitats de revisió d'una incapacitat permanent. Aquesta doctrina també obre la porta a majors responsabilitats per a l'empresa, especialment si es demostra que no va adoptar les mesures preventives necessàries.
El Suprem ha aplicat aquest criteri en múltiples supòsits. Des de treballadors amb dolències musculars que empitjoren per carregar pes, fins a persones amb patologies respiratòries agreujades per exposició a agents tòxics o nocius. També s'hi inclouen casos de salut mental intensificades per una pressió excessiva en el lloc de treball. Així doncs, la sentència consolida que quan la feina empitjora la salut, la protecció ha de ser major. El Tribunal Suprem deixa clar que la malaltia no pot analitzar-se al marge del context laboral i que, si hi ha connexió, el treballador ha de ser tractat com a víctima d'un accident laboral.