Les mirilles electròniques s'han convertit en un dels dispositius domèstics més populars en els últims anys. La seva promesa és senzilla i atractiva, ja que permet veure qui truca a la porta des del mòbil, gravar moviments sospitosos o reforçar la sensació de seguretat a casa. No obstant això, l'auge d'aquests sistemes també ha obert un debat jurídic cada vegada més rellevant, especialment en comunitats de veïns.
El Tribunal Suprem ha posat el focus en aquesta qüestió en advertir que determinades espietes electròniques poden vulnerar drets fonamentals. La clau no és en el dispositiu en si, sinó en el seu funcionament i en l'abast de les imatges que capta. Quan aquests aparells incorporen càmera i graven de forma continuada, el conflicte amb la intimitat de tercers esdevé inevitable i lícit.
El problema no és l'espiell, sinó la gravació
La doctrina del Supremo subratlla un principi essencial com que el replà, l'escala o les portes d'altres veïns no són espais estrictament privats. Si una càmera instal·lada en un habitatge registra persones alienes entrant o sortint dels seus domicilis, pot produir-se una intromissió il·legítima en la seva vida privada. No es tracta d'una qüestió menor, ja que el dret a la intimitat gaudeix de protecció constitucional.
@lasexta.noticias 🏠⚖️ Compte amb els espiells electrònics! El Tribunal Suprem ha parlat: instal·lar càmeres a l'espiell de la teva porta pot violar la intimitat dels teus veïns si no hi ha motius de seguretat. L'alt tribunal confirma una sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que va obligar uns propietaris a retirar de la seva porta la càmera que tenien. Privacitat jutgeTribunalSupremo Veïns EspiellElectrònic Notícies laSexta 📲 Pots seguir tota la informació i l'última hora a laSexta i laSexta.com
♬ so original - laSexta Noticias - laSexta Noticias
L'alt tribunal considera a més que la instal·lació pot resultar desproporcionada quan la seva finalitat és merament preventiva o de comoditat. És a dir, no n'hi ha prou amb al·legar seguretat genèrica si el sistema implica la captació sistemàtica d'imatges de tercers. La tecnologia, especialment en models que emmagatzemen dades o detecten moviment, amplifica aquest risc.
Situacions en què és legal o no
Les espietes electròniques no estan prohibides de forma general. La seva legalitat depèn de factors tècnics molt concrets. Resulten problemàtiques quan graven zones comunes, emmagatzemen imatges o permeten compartir-les. Per contra, els sistemes que únicament mostren la imatge en temps real i no registren ni conserven dades presenten un encaix jurídic més sòlid. D'altra banda, l'angle de visió també és determinant. Si el dispositiu envaeix espais aliens o permet observar de forma continuada l'activitat d'altres veïns, la controvèrsia legal s'intensifica.
La jurisprudència del Suprem envia un missatge clar per a propietaris i comunitats. La tecnologia domèstica no queda al marge dels límits legals. La recerca de seguretat individual s'ha d'equilibrar amb els drets dels qui comparteixen el mateix espai residencial. Perquè en matèria de privacitat, petits dispositius poden generar conflictes jurídics de gran abast.