Una interpretació judicial recent ha aclarit un dubte que afecta milers de treballadors a Espanya. El Tribunal Suprem ha confirmat que no tots els festius que coincideixen amb un dissabte s'han de compensar amb un dia lliure addicional o amb una compensació econòmica.
Aquesta decisió trenca amb una creença bastant estesa entre molts empleats, que consideren que si un festiu cau en dissabte l'empresa està obligada a oferir un altre dia lliure a canvi. Tanmateix, la legislació laboral espanyola no estableix aquesta obligació de forma automàtica. El tribunal ha recordat que la clau per saber si hi ha compensació o no és al conveni col·lectiu aplicable a cada treballador.
El conveni col·lectiu marca la diferència
La sentència aclareix que l'Estatut dels Treballadors no obliga a compensar els festius que coincideixen amb dissabte. En la normativa general simplement s'estableix el nombre de festius anuals, però no es regula específicament què passa quan un d'ells cau en cap de setmana. Per aquest motiu, la obligació de compensar aquests festius depèn del que estableixi cada conveni col·lectiu.
En aquest sentit, el conveni indica de forma expressa que els festius que coincideixen amb dissabte s'han de compensar amb un dia lliure o amb un altre tipus de benefici, l'empresa sí que està obligada a fer-ho. En canvi, si el conveni no esmenta aquesta situació o regula els festius de forma general sense fer referència als dissabtes, l'empresa no té obligació legal d'oferir cap tipus de compensació.
Un criteri que aclareix un conflicte freqüent
Aquesta interpretació del Tribunal Suprem busca posar fi a un conflicte habitual entre treballadors i empreses. En molts sectors hi havia dubtes sobre si el descans s'havia de compensar automàticament quan un festiu coincidia amb dissabte. En la pràctica, això provocava situacions molt diferents entre empreses i sectors. Algunes companyies oferien un dia addicional de descans, mentre que altres no ho feien, cosa que generava reclamacions laborals.
Amb aquesta decisió, el tribunal estableix un criteri clar: el dret a compensació no és general, sinó que depèn del que indiqui el conveni col·lectiu aplicable. Per això, els experts en dret laboral recomanen revisar sempre el conveni de cada sector per saber si existeix o no aquest dret. Així doncs, la sentència no elimina la possibilitat de compensació, però deixa clar que només s'aplicarà quan estigui expressament recollida en les normes laborals del sector corresponent.