Hi ha expressions que repetim gairebé sense adonar-nos-en. Formen part del llenguatge automàtic, aquell que surt quan parlem sense pensar, quan reaccionem ràpidament o quan volem resumir una idea amb poques paraules. Moltes d’aquestes fórmules les diem en castellà per costum, per l'entorn o simplement perquè les hem sentit sempre així. Però el català, com qualsevol llengua viva, té recursos de sobres per dir exactament el mateix, amb matisos propis i, sovint, amb una força expressiva molt particular.
Recuperar aquestes expressions no és una qüestió de purisme ni d’obligació. És, sobretot, una manera de prendre consciència del català real, el que ha passat de generació en generació i que encara avui encaixa perfectament a les converses quotidianes.
Tres expressions castellanes que diem en català
Ya te vale
És una expressió molt comuna quan volem retreure alguna cosa a algú, sovint amb un punt d’ironia, de complicitat o de crítica suau. No sempre és un retret dur; moltes vegades té més a veure amb la sorpresa o la decepció que amb l’enfadament.
En català, ja et val funciona exactament igual. Té el mateix to, la mateixa intenció i s’utilitza en contextos molt similars. És una expressió viva, col·loquial i absolutament natural, tant en converses familiars com entre amics o companys de feina.
Ojos que no ven, corazón que no siente
Les dites populars tenen aquesta capacitat de resumir una idea complexa en una sola frase. Aquesta, en concret, expressa la idea que el desconeixement pot alleujar el dolor o evitar el patiment.
En català, l’equivalent és Del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. És una expressió antiga, documentada des de fa segles, i molt arrelada a la tradició oral. Manté el mateix significat que la versió castellana, però amb una construcció pròpia que reflecteix la manera catalana d’entendre i formular el refrany.
Pagar a tocateja o con dinero contante y sonante
Quan parlem de diners, les expressions també tenen un pes important. Dir que una cosa es paga a tocateja implica immediatesa, claredat i absència de deutes o terminis.
En català, hi ha diverses formes d’expressar aquesta idea. Pagar al comptat n'és probablement la més neutra i la més habitual, especialment en contextos comercials. Però el llenguatge popular també conserva fórmules més expressives com pagar trinco-trinco o pagar bitllo-bitllo, que posen l’accent en el gest directe del pagament, sense intermediaris ni esperes.
Aquestes expressions, tot i sonar molt col·loquials, formen part del català viu i continuen sent perfectament comprensibles avui.
Una llengua que ja tenim
El més interessant de tot plegat és que no cal inventar res ni fer traduccions forçades. Aquestes expressions ja existeixen, ja han estat dites durant anys i continuen funcionant. Simplement, en molts casos, han quedat tapades per l’ús constant del castellà en determinats àmbits.