La irrupció de la intel·ligència artificial en el mercat laboral comença a mostrar efectes visibles en sectors on, fins fa poc, l'automatització semblava llunyana. Professions vinculades al llenguatge, la redacció o la traducció figuren entre les més exposades a aquesta transformació tecnològica. L'avenç dels sistemes de generació i processament de text ha alterat dinàmiques que durant anys es consideraven estables.

El cas d'una traductora que ha vist desaparèixer gran part de la seva càrrega de treball il·lustra aquesta transició. “Estic vivint dels meus estalvis”, explica després d'experimentar una caiguda dràstica en els encàrrecs professionals. El seu testimoni reflecteix una preocupació creixent entre treballadors autònoms i freelances de l'àmbit lingüístic, on la competència ja no prové únicament d'altres professionals, sinó de màquines que per un preu infinitament menor, fan la mateixa feina o millor.

Un canvi que impacta en la demanda de serveis

Les eines basades en intel·ligència artificial han reduït de manera significativa els costos i els temps de producció en tasques de traducció. Moltes empreses, especialment en projectes de baix pressupost o grans volums de text, han començat a prioritzar solucions automatitzades enfront de serveis tradicionals. Aquesta tendència no elimina la necessitat de supervisió humana, però sí que modifica la demanda de professionals d'aquest sector.

El fenomen no respon únicament a una substitució directa. També influeix la percepció d'eficiència i disponibilitat que ofereixen aquests sistemes. Per a determinats usos, la qualitat generada per algorismes resulta suficient, cosa que desplaça encàrrecs que anteriorment requeien en professionals especialitzats que s'havien preparat durant anys.

Incertesa en un sector en plena transformació

La traducció professional no és una activitat homogènia. Existeixen àrees on la intervenció humana continua sent crítica. Tanmateix, els segments més generalistes o repetitius experimenten una pressió creixent per part de la IA. Aquest desequilibri obliga molts professionals a replantejar posicionament, tarifes i nínxols d'especialització. Davant aquesta nova realitat, la inestabilitat en la càrrega de treball, la caiguda dels ingressos i la sensació de competència tecnològica generen un escenari d'adaptació forçada. Molts treballadors es troben en una fase d'incertesa en la qual ja no saben si el que van estudiar els serveix per a alguna cosa en el món laboral.

El debat sobre intel·ligència artificial i ocupació ja no es limita a projeccions teòriques. Casos individuals comencen a posar rostre a una transformació estructural. Així doncs, la qüestió central no gira únicament entorn de la tecnologia, sinó a la velocitat amb què altera models de negoci i expectatives laborals consolidades durant dècades.