Existe un dret laboral que molts treballadors encara desconeixen i que pot marcar una diferència clau en moments delicats a nivell familiar, ja que dóna cinc dies lliures consecutius, retribuïts i que no es descompten de les vacances. Es tracta d'un permís recollit a la llei i plenament vigent. El permís per cura de familiars en cas de malaltia greu, accident o hospitalització.
Aquest dret emana directament de l'article 37.3 de l'Estatut dels Treballadors, reformat el 2023. Des de llavors, tots els treballadors tenen reconegut un permís de cinc dies per situacions greus que afectin el seu entorn familiar més proper. I és important subratllar-ho des de l'inici, perquè són dies pagats, consecutius i no es resten del període vacacional sota cap concepte.
Qui pot demanar els cinc dies i en quins casos
El permís es pot sol·licitar quan el treballador necessiti atendre el seu cònjuge o parella de fet, així com familiars fins a segon grau. Això inclou pares, fills, avis, néts, germans, sogres i cunyats. A més, també es reconeix el dret quan la persona afectada conviu amb el treballador i depèn d'ell, encara que no hi hagi vincle familiar directe.
Pel que fa a les situacions que donen accés al permís, la llei és clara. Es pot demanar en cas d'accident, malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica sense hospitalització sempre que requereixi repòs domiciliari. És a dir, no cal que el familiar estigui ingressat en un hospital, n'hi ha prou que un metge certifiqui que necessita cures i assistència durant un període determinat.
Són dies pagats i no es negocien
Un dels punts més rellevants és que aquests cinc dies són retribuïts al cent per cent. El treballador cobra el seu salari amb normalitat i l'empresa no pot descomptar-los ni de les vacances ni dels dies de lliure disposició. Tampoc es poden fraccionar de forma arbitrària llevat que el conveni col·lectiu estableixi una altra fórmula específica. La interpretació general és que es tracta de cinc dies naturals i consecutius, pensats per garantir una atenció real al familiar. No té sentit que l'empresa intenti trossejar-los o imposar condicions que buidin el permís de contingut.
Pel que fa a la documentació, sol ser suficient amb un informe mèdic que acrediti la situació i un document que demostri el parentiu. No és obligatori detallar informació mèdica privada ni justificar més enllà del que és estrictament necessari. Així doncs, convé tenir clar que aquest permís existeix i protegeix el treballador en moments crítics. Conèixer-lo és la millor manera d'exercir-lo sense por i sense renunciar a drets que ja estan reconeguts per llei.