Toni Cruanyes ha parlat amb una sinceritat poc habitual sobre un dels moments més difícils que ha viscut com a pare. La seva filla petita, Joana, tenia tot just sis mesos quan va ser diagnosticada de bronquiolitis i va necessitar ingressar a l'hospital. Per al periodista, aquella situació va ser completament diferent perquè implicava por, impotència i la salut d'una nadó.
"Veure la teva filla amb els tubs respiradors al nas… va ser un moment molt dur", ha recordat. La imatge va quedar gravada perquè condensava tot allò que un pare no pot controlar. Cruanyes ha explicat que els problemes respiratoris no van acabar amb aquell primer ingrés, sinó que es van repetir durant dos anys i mig, obligant la família a conviure amb noves visites a l'hospital.
La malaltia va convertir la paternitat en por
La bronquiolitis pot provocar dificultats respiratòries importants en nadons i nens petits, i per a la família cada episodi significava tornar a vigilar símptomes, respiració i evolució. Cruanyes reconeix que aquelles situacions "et fan patir", especialment quan el pacient és massa petit per explicar què sent i tot depèn de l'observació dels adults i de l'equip mèdic.
L'alleujament va arribar quan Joana va complir al voltant de tres anys i els problemes van deixar de repetir-se. El periodista parla d'aquesta etapa des de la distància, però sense minimitzar-la. Haver superat aquells ingressos no esborra les hores d'incertesa ni la sensació de vulnerabilitat que apareix quan un fill necessita ajuda per respirar i els pares únicament poden acompanyar-lo.
Conciliar quan la feina acaba de nit
A aquesta experiència s'hi afegeix una rutina professional complicada. Cruanyes presenta el TN Vespre i treballa durant les tardes d'entre setmana, precisament les hores en què moltes famílies coincideixen després de l'escola. Per això intenta aprofitar el migdia, buscar moments concrets entre setmana i reservar els caps de setmana per estar disponible per als seus dos fills.
El seu relat mostra una paternitat allunyada de la imatge perfecta. Hi ha feina, horaris difícils, por i moments en què resulta impossible ser a tot arreu. També hi ha una voluntat sempre present per acompanyar. Cruanyes reconeix que veure la seva filla connectada a tubs respiratoris va canviar l'escala de prioritats. Quan la salut d'un fill es complica, les exigències professionals perden pes i apareix una preocupació bàsica: que respiri, que millori i que pugui tornar a casa. Anys després, recorda aquella etapa com una de les més dures i com una prova de fins on pot arribar la preocupació d'un pare.