Tomàs Molina ha deixat una reflexió sobre la paternitat que trenca amb la idea que tot es pot planificar. Acostumat professionalment a interpretar mapes, anticipar canvis i explicar quin temps farà demà, reconeix que a casa passa exactament el contrari. Per a ell, ser pare significa acceptar una dosi permanent d'incertesa que cap calendari aconsegueix eliminar.
"Fer de pare és una inconsciència. I si vols mentalitzar-ho molt i tenir-ho tot organitzat és un error", ha explicat. La frase no pretén desprestigiar la planificació, sinó advertir dels seus límits. Es poden preparar horaris, comprar tot el necessari i llegir desenes de consells, però la realitat familiar acaba introduint imprevistos que obliguen a canviar constantment de pla.
La paternitat no funciona com una previsió
Molina coneix bé la importància d'anticipar-se. La seva feina consisteix precisament a observar senyals, calcular probabilitats i explicar escenaris. No obstant això, quan parla de fills utilitza una altra lògica. "Ser pare i mare és un descontrol, com la vida mateixa", resumeix. Dormir, menjar, emmalaltir-se, discutir o simplement canviar d'humor pot alterar en minuts una jornada acuradament preparada.
Acceptar aquest desordre pot reduir molta frustració. El problema apareix quan els pares interpreten qualsevol desviació com un fracàs personal. Un nen no segueix sempre els horaris previstos, no respon igual cada dia i tampoc pot convertir-se en un projecte perfectament gestionat. Intentar controlar cada detall pot augmentar l'ansietat i transformar situacions normals en conflictes innecessaris dins de casa.
Aprendre a adaptar-se també és educar
La reflexió de Molina apunta cap a una idea senzilla: criar implica capacitat d'adaptació. Tenir rutines aporta seguretat i establir límits continua sent important, però cap estructura evita els canvis inesperats. La flexibilitat permet respondre al que succeeix realment en lloc d'intentar imposar constantment el que estava escrit en el pla.
També obliga els adults a acceptar que no tindran sempre la resposta correcta. Hi ha decisions que es prenen amb informació incompleta i d'altres que només es poden valorar després. Això forma part de l'experiència. La paternitat no consisteix a eliminar tota incertesa, sinó a construir un entorn prou estable per poder travessar-la. Molina ho compara gairebé amb l'arribada d'un huracà: saps que transformarà la rutina, però no pots preveure cada conseqüència. Pretendre tenir-ho absolutament tot sota control pot convertir-se precisament en l'error. Educar també significa improvisar, corregir i aprendre mentre els fills canvien. En aquesta falta de certeses apareix bona part de la dificultat, però també de l'autenticitat de ser pare.