Els moviments marroquins respecte a Ceuta i Melilla que, fins ara, havien protagonitzat les declaracions d'alguns ministres del govern, tenen ja una concreció pública. A les xarxes socials marroquines s'ha començat a difondre una convocatòria per una marxa popular per "exigir l'alliberament" de Ceuta i Melilla, com també de la resta d'illes i possessions espanyoles a la costa nord marroquina. Des de la convocatòria per tot el territori espanyol de manifestacions en defensa de Ceuta i la seva espanyolitat, a les xarxes socials marroquines corren les demandes per organitzar manifestacions per reclamar-les com a marroquines i pressionar el govern del país. En aquest sentit, també s'ha desplegat una campanya de desinformació per apuntalar el fet de "l'ocupació de Ceuta", que Espanya aplica una "doble vara de mesurar" sobre la colonització, posant com a exemple les seves posicions respecte de la guerra a Palestina, i altres narratives que ja circulen a les xarxes.
Un periodista amb milers de seguidors, Mustafà El-Asli, ha difós al seu mur de Facebook un cartell en el qual fa una crida a una "convocatòria d'una marxa popular per exigir l'alliberament de Ceuta, Melilla i les illes ocupades per Espanya" per al pròxim diumenge dia 20 de setembre, tres dies abans de les eleccions legislatives que s'han de celebrar al Marroc. Tot i que no detalla la localització de la manifestació, el sentiment a les desenes de comentaris que ha rebut és pràcticament unànime en la defensa de la convocatòria. En altres xarxes socials, alguns perfils també fan una crida a mobilitzar-se amb el mateix motiu i el mateix dia a Rabat, en una marxa que tindria com a destí l'ambaixada espanyola a la capital marroquina.
🚨🚨....إطلاق عريضة لمسيرة وطنية بالرباط🇲🇦 يوم 20 شتنبر نحو السفارة الإسبانية🇪🇦 تنديداً بالإساءات العنصرية لرموز المغرب من جهات إسبانية متطرفة.... pic.twitter.com/gEmerb9whB
— Aziz Sadri (عزيز سدري) 🇲🇦 (@SadriAziz) September 3, 2026
En les últimes setmanes, després de l'assalt massiu a la tanca fronterera entre Ceuta i el Marroc el passat 30 i 31 de juliol, ministres del govern marroquí han recordat les reclamacions que fa aquest país sobre els territoris de Ceuta i Melilla, i el "dret històric i geogràfic" que té el seu país sobre les possessions espanyoles al nord d'Àfrica. Els cartells o les convocatòries, de moment, són indefinides pel que fa a la seva localització i recorregut. Tant podrien donar-se a Rabat com en localitats properes a la frontera, o recuperar l'esperit de la Marxa Verda de 1975, com algunes publicacions a les xarxes reclamen que es faci per a Ceuta i Melilla.
Paral·lelament, l'observatori Monitor Disinfo, una plataforma dedicada a l'anàlisi de xarxes, ha publicat un informe que porta per títol Ceuta, objectiu 20-S. L'ofensiva informativa ja ha començat. En aquest informe, els investigadors assenyalen la publicació, des del 3 de setembre, de centenars de publicacions a les xarxes relatives a la campanya per moure la convocatòria per aquella data i a la campanya de desinformació sobre informacions que provenen d'Espanya.
L'informe assenyala el cartell de convocatòria de la marxa com la primera peça, i posa al tauler la figura central de Mustafà El-Asri, un periodista que ha compartit aquest cartell i també ha fet altres publicacions animant al govern marroquí a fer costat als moviments independentistes dins de l'Estat espanyol, com el català o el basc, per afeblir-lo i possibilitar les reclamacions territorials marroquines. Una altra publicació del periodista és un cartell on es poden veure la bandera estelada, la ikurriña i la bandera del Marroc amb el missatge: "Catalunya lliure, País Basc lliure, Ceuta és marroquina".
Campanya de desinformació ja activa
El 3 de setembre, El-Asri penja el cartell animant a la convocatòria i, a la vegada, s'activa també la campanya de desinformació, apuntalada en informacions sobre la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats. Segons indica l'informe, la campanya se centra a impulsar la narrativa de l'ocupació espanyola sobre Ceuta i la seva colonització, denunciar la doble vara de mesurar d'Espanya respecte del fenomen de la colonització amb les diferències de tracte a Palestina o el Sàhara Occidental i Catalunya, el País Basc, Euskadi o les Canàries. D'altra banda, també utilitzen la falta de proves concloents sobre la involucració del Marroc a la Crisi de Ceuta que va admetre Sánchez com una admissió d'innocència total marroquina.
D'altra banda, les narratives difuminades en aquesta campanya servirien per fer córrer l'argument que, com ja va passar el 1975, la pressió popular marroquina sobre Ceuta i Melilla permetrà "recuperar el territori". Diversos perfils de tall ultranacionalista serien els amplificadors d'aquestes publicacions. L'informe, però, conclou que, tot i que les condicions per fabricar la crisi ja s'han posat en marxa, aquesta encara no s'ha mogut del tot i la convocatòria del 20 de setembre pot tant reunir a milers de persones com gairebé ningú i quedar reduïda a una altra campanya de propaganda. Monitor Disinfo conclou que ja veiem desinformació "barrejada amb fets veritables, opinions legítimes i greuges reals. La pregunta és quin esdeveniment utilitzarà la xarxa per elevar-la: una bandera, una càrrega policial, una declaració imprudent, un vídeo antic, una xifra impossible de comprovar o un incident davant de l'ambaixada".