Mudar-se a un altre país implica molt més que aprendre un idioma o adaptar-se a una nova gastronomia. També suposa enfrontar-se a normes socials diferents que, a vegades, sorprenen fins i tot en els aspectes més quotidians. És el que explica Tetsuya, un jove japonès que viu a Espanya i que destaca les enormes diferències culturals entre tots dos països, especialment en la forma de relacionar-se físicament amb altres persones.
Al Japó, el contacte físic en públic és molt més limitat. Les abraçades o els petons com a salutació no formen part de la tradició social, ni tan sols dins de l'entorn familiar. Per això, segons relata, li va cridar especialment l'atenció que a Espanya les abraçades siguin habituals entre amics i fins i tot entre persones que es coneixen poc. Aquesta proximitat física forma part d'una cultura mediterrània on el contacte s'associa a proximitat emocional i confiança, cosa que per a molts japonesos resulta inicialment xocant.
Dues formes diferents d'entendre la convivència social
Les diferències culturals també apareixen en altres àmbits del dia a dia. Tetsuya assenyala que al Japó els banys públics solen ser gratuïts i es caracteritzen per un alt nivell de neteja i manteniment. A Espanya, en canvi, el va sorprendre trobar lavabos de pagament en estacions o establiments, a més de percebre'ls com menys cuidats. Aquest contrast reflecteix diferents formes de gestionar els espais públics i l'ús col·lectiu dels serveis.
Un altre aspecte que esmenta és la cultura laboral i social. Segons explica, al Japó les vagues són pràcticament inexistents. Encara que legalment existeixen, la pressió social i el fort sentit del deure envers l'empresa fan que siguin molt poc freqüents. A Espanya, per contra, el dret a vaga està plenament reconegut i forma part del sistema democràtic i sindical, sent una eina habitual per reivindicar millores laborals o protestar contra decisions empresarials o polítiques.
El contacte físic com a símbol cultural
El xoc cultural més evident per a Tetsuya continua sent la manera d'expressar afecte. Al Japó, el respecte i l'educació se solen manifestar mitjançant la distància física i les reverències, mentre que a Espanya la salutació habitual inclou dos petons o una abraçada. Aquesta diferència no implica major o menor afecte, sinó maneres diferents d'expressar-lo
Per a molts japonesos que arriben a Espanya, aquesta espontaneïtat pot resultar desconcertant al principi, però també facilita la integració social. El mateix Tetsuya reconeix que, amb el temps, ha après a gaudir d'aquesta proximitat, entenent que el contacte físic forma part de la manera espanyola de comunicar confiança i proximitat emocional.
Així doncs, la seva experiència reflecteix com petits costums quotidians poden revelar profundes diferències culturals i com viure en un altre país obliga a replantejar hàbits que semblaven universals, però que en realitat formen part d'una identitat cultural concreta.