Susana, 79 anys i jubilada: “Cobro 840 euros de pensió i he de compartir pis amb dos estudiants”

La vida de Susana, jubilada de 79 anys, reflecteix la difícil situació econòmica que afronten molts pensionistes a Espanya. Amb una pensió de 840 euros al mes, no pot afrontar per ella mateixa el lloguer del seu habitatge, que ascendeix a 1.200 euros mensuals. La solució ha estat compartir pis amb dos estudiants, amb qui reparteix el cost del lloguer i les despeses de la llar. Una fórmula que s'adjudica als joves però que li ha acabat tocant a una persona gran.

Este cas evidencia la creixent bretxa entre els ingressos dels jubilats i el cost de la vida, especialment a les grans ciutats, on els lloguers són molt elevats. Molts grans han d'adaptar-se a solucions improvisades per mantenir la seva independència, fins i tot quan reben pensions considerades mitjanes segons les estadístiques. Per a Susana, compartir pis s'ha convertit en l'única forma de subsistir

La precarietat de les pensions davant les despeses essencials

La convivència amb estudiants no només permet a Susana afrontar el cost del lloguer, sinó que també li aporta companyia i seguretat. “Si no fos per les meves companyes de pis, no podria permetre'm aquest pis”, afirma. Amb 79 anys, ha trobat en aquesta fórmula una manera de mantenir la seva dignitat i la seva independència, encara que les condicions no siguin les ideals. La seva situació posa de manifest que moltes pensions no cobreixen despeses bàsiques com habitatge, alimentació o serveis.

El lloguer mitjà en ciutats i àrees urbanes continua pujant mentre el poder adquisitiu dels jubilats està limitat. Aquesta realitat obliga molts grans a buscar alternatives, com compartir pis, traslladar-se a zones més econòmiques o dependre de familiars. La manca d'ingressos suficients compromet seriosament la vida dels jubilats, fins i tot d'aquells que reben pensions considerades acceptables

Un repte social que exigeix solucions urgents

La història de Susana planteja el desafiament de garantir que els jubilats puguin viure amb dignitat. La bretxa entre ingressos per pensió i costos de vida, requereix solucions estructurals. La convivència amb les seves companyes permet a Susana afrontar les seves despeses i mantenir autonomia, encara que no és la situació ideal per a ella ni per a ningú. La seva experiència demostra que molts jubilats han de recórrer a estratègies improvisades per subsistir

Així doncs, el cas de Susana és un exemple clar de la precarietat que afronten els jubilats. Amb pensions limitades i alts costos d'habitatge, l'única manera de mantenir una vida digna passa, en molts casos, per compartir despeses i espai. La seva història subratlla la necessitat de mesures que garanteixin ingressos suficients i evitin que la gent gran hagi d'improvisar per sobreviure