El Tribunal Suprem ha fixat doctrina sobre una qüestió que estava generant la suspensió de l'Ingrés Mínim Vital a nombrosos beneficiaris. La controvèrsia va sorgir perquè l'Institut Nacional de la Seguretat Social estava considerant com a renda personal determinades subvencions concedides a comunitats de propietaris per realitzar obres en edificis.
En la pràctica, quan una comunitat rebia ajudes públiques per a actuacions com rehabilitació de façana, instal·lació d'ascensor o millora d'accessibilitat, l'INSS imputava una part proporcional a cada veí com si es tractés d'un ingrés propi. Eixa interpretació va provocar que algunes persones perderen l'IMV per superar els límits de renda, tot i no haver percebut directament eixos diners. Una situació que, segons el Suprem no és correcta.
El Suprem corregeix el criteri de l'INSS
El Tribunal Suprem ha deixat clar que aquesta pràctica no és vàlida. La subvenció no la rep la persona com a tal, sinó que va per a la comunitat de propietaris com a entitat jurídica, i està destinada exclusivament a finançar una obra concreta. No constitueix diners de lliure disposició per a cadascun dels veïns. Per tant, no pot qualificar-se com a renda personal a efectes de l'IMV.
Amb aquesta sentència, l'alt tribunal subratlla que el destí de l'ajuda és determinant, ja que si no està pensada per cobrir necessitats bàsiques del beneficiari, no pot computar-se com a ingrés. A més, el Suprem estén a l'IMV el mateix criteri que ja havia fixat el 2023 i 2024 respecte al complement a mínims de les pensions. En aquelles resolucions també va establir que aquests subsidis comunitaris no podien utilitzar-se per reduir o suprimir prestacions vinculades a la situació econòmica individual.
Obligació de revisar càlculs i protegir els beneficiaris
La sentència obliga l'INSS a modificar la seva forma de càlcul. A partir d'ara, no podrà computar aquestes ajudes com a renda en la determinació del dret a l'IMV. Així mateix, obre la porta a revisar casos en què la prestació va ser suspesa o reduïda per aquest motiu. El fonament jurídic diu que l'IMV té com a finalitat pal·liar situacions de necessitat econòmica. Si la subvenció per a obres no pot destinar-se a cobrir despeses bàsiques com alimentació, subministraments o habitatge, no pot considerar-se ingressos disponibles.
Aquesta decisió beneficia les persones que reben l'IMV i viuen en comunitats que han accedit a subvencions per a rehabilitació o millores de l'edifici. També reforça la seguretat jurídica, en impedir interpretacions restrictives que penalitzin indirectament veïns vulnerables per ajudes que no incrementen realment la seva capacitat econòmica.