Les reflexions dels grans pensadors clàssics continuen trobant ressò en la vida quotidiana segles després. No passa solament amb qüestions abstractes com l'ètica o la política, sinó també amb aspectes profundament humans, com les relacions personals. En aquest terreny, les paraules atribuïdes a Sòcrates conserven una vigència sorprenent, especialment si les portem al nostre dia a dia.
Quan el filòsof afirmava sobre l'amistat que “és com els diners, abans de tenir-lo cal conèixer-ne el valor”, no es limitava a una metàfora enginyosa. La realitat és que aquesta frase conté una advertència que desafia la forma en què moltes persones entenen avui els vincles personals, marcats amb freqüència per la immediatesa i la superficialitat i l'interès.
L'amistat no com a quantitat, sinó com a valor
La comparació amb els diners resulta especialment reveladora. Ningú sensat menysprea el valor dels diners abans de posseir-los, ni els administra sense comprendre la seva importància. No obstant això, en l'àmbit de l'amistat, és habitual actuar de manera oposada, ja que moltes vegades es busquen relacions, companyia o reconeixement social sense aturar-se a examinar què significa realment tenir un amic.
La idea socràtica apunta precisament a eixa contradicció. Abans d'envoltar-se d'amistats, convé comprendre què implica eixe llaç en termes de lleialtat, confiança, reciprocitat i, sobretot, responsabilitat emocional. L'amistat, en este sentit, no es reduïx a la presència constant o al tracte cordial, sinó a un compromís més profund.
Un vincle que exigeix criteri i consciència
Entendre el valor de l'amistat també implica reconèixer que no totes les relacions compleixen aquest estàndard. Així com no tot ingrés econòmic té el mateix pes ni la mateixa estabilitat, no tota relació social mereix el qualificatiu d'amistat. La reflexió convida a exercir un cert criteri, a diferenciar entre coneguts, companys i veritables amics.
En una època dominada per xarxes socials, contactes digitals i vincles fugaços, la frase de Sòcrates cobra encara més força. Valorar l'amistat abans de tenir-la significa no trivialitzar-la, no confondre proximitat ocasional amb vincle sòlid. Suposa assumir que un amic no és només algú amb qui es comparteix temps, sinó algú amb qui es comparteix confiança i suport mutu.