Sergio Llorente ha volgut posar números a un dels dubtes més habituals a casa sobre si convé deixar el termo elèctric encès tot el dia o programar-lo únicament en les hores en què realment necessitem aigua calenta. L'electricista va fer una prova pràctica i la conclusió va ser contundent: "En el meu cas concret, estaria tirant 30 euros cada mes si no el programo".
Per comprovar-ho va utilitzar un termo elèctric de 80 litres i uns 1.500 watts, a més d'un mesurador de consum. La clau de l'experiment va ser mantenir exactament el mateix termòstat en els dos escenaris. L'únic que va canviar va ser el temps de funcionament, ja que primer el va deixar connectat durant 24 hores i després el va programar durant set hores repartides en tres franges.
D'11,22 kWh a menys de 4 kWh
Amb el termo funcionant durant tot el dia, el consum registrat va ser d'11,22 kWh. Si es pren com a referència una tarifa de 0,15 euros per kWh, el cost rondava els 1,68 euros diaris. En canvi, quan va limitar el seu funcionament mitjançant un programador, el consum va caure fins a aproximadament 3,745 kWh.
Aquesta diferència suposa al voltant d'un euro al dia en les condicions concretes de la prova. Si es mantingués durant un mes, l'estalvi s'acostaria als 30 euros. El motiu és senzill: si el termo roman connectat contínuament, la resistència entra en funcionament cada vegada que l'aigua perd temperatura, fins i tot encara que ningú la vagi a utilitzar durant hores.
Programar-lo pot tenir més sentit que apagar-lo a l'atzar
La idea no és desconnectar el termo sense criteri, sinó adaptar el seu funcionament a les rutines de cada llar. Si les dutxes es concentren al matí i a la nit, per exemple, pot programar-se per escalfar l'aigua abans d'aquests moments i romandre apagat durant bona part de la resta del dia.
Això sí, els 30 euros no s'han d'interpretar com un estalvi garantit per a tothom. Dependrà de la mida del termo, el seu aïllament, la temperatura seleccionada, el nombre de persones de l'habitatge, el consum d'aigua calenta i el preu de l'electricitat. Però la prova de Llorente deixa un ensenyament útil: un aparell que treballa sense necessitat també consumeix sense necessitat. I un simple temporitzador pot ajudar a evitar-ho.