La pensió de viduïtat és una de les prestacions més importants de totes les que integren del sistema de la Seguretat Social, però no totes les persones que perden el seu cònjuge tenen dret automàtic a cobrar-la. La normativa estableix una sèrie de condicions que s'han de complir per accedir a aquesta prestació, i una d'elles pot provocar la retirada o denegació de la pensió en cas de no complir-la.
Un dels requisits més importants està relacionat amb la durada del matrimoni. En determinats casos, si no s'acredita un temps mínim de matrimoni abans de la defunció del cònjuge, la pensió de viduïtat pot no concedir-se.
El requisit de l'any de matrimoni
La normativa estableix que, amb caràcter general, el matrimoni s'ha d'haver celebrat almenys un any abans de la defunció del cònjuge per poder accedir a la pensió de viduïtat. Aquest requisit s'aplica especialment quan la persona difunta no era ja pensionista, és a dir, quan no estava jubilada ni cobrava una pensió d'incapacitat permanent en el moment de la mort.

L'objectiu d'aquesta norma és evitar possibles fraus relacionats amb matrimonis celebrats poc abans de la defunció de una persona per accedir a la prestació. Les autoritats consideren que exigir un període mínim de matrimoni ajuda a demostrar que existia una relació estable i real abans de la defunció.
L'excepció que permet cobrar la pensió
Tanmateix, la legislació també preveu una excepció important a aquesta norma. Si el matrimoni va tenir fills en comú, no cal acreditar aquest any complet de matrimoni per poder accedir a la pensió de viduïtat. En aquests casos, l'existència de descendència es considera una prova suficient que existia una relació consolidada entre ambdós membres de la parella.
Això significa que, fins i tot si el casament es va celebrar poc temps abans de la defunció, el cònjuge supervivent pot tenir dret a rebre la prestació. La pensió de viduïtat continua sent una de les ajudes més rellevants del sistema de pensions a Espanya, però aquest cas demostra que conèixer bé els requisits és fonamental per evitar sorpreses quan es tramita la prestació davant la Seguretat Social.