La idea de deixar de treballar als 50 anys sona gairebé utòpica per a la majoria. No obstant això, alguns experts en finances personals asseguren que sí és possible, encara que amb una sèrie de condicions molt exigents. La clau no està en la sort, sinó en seguir un pla molt estricte durant dècades.
I és que el principal problema no és només deixar de treballar abans, sinó sostenir econòmicament una vida que es pot allargar més de 30 anys. A Espanya, una persona de 50 anys té al davant, de mitjana, més de tres dècades de vida, i durant almenys 15 anys no comptarà amb ingressos de la pensió pública de la Seguretat Social.
Un repte financer de llarg recorregut
La dificultat és molt clara. Per jubilar-se als 50, cal generar prou ingressos o estalvis per cobrir totes les despeses fins als 65 o 67 anys, moment en què podria començar a cobrar-se una pensió, sempre que es compleixin els requisits de cotització.
Això implica, per exemple, haver cotitzat almenys dos anys dins dels últims quinze abans de la jubilació. En alguns casos, això es pot solucionar mitjançant convenis especials amb la Seguretat Social, que permeten continuar cotitzant sense treballar. La realitat és que el repte financer és enorme, perquè viure més de tres dècades sense ingressos laborals estables obliga a planificar amb precisió i anticipar-se a qualsevol imprevist.
Les claus del pla: estalvi, inversió i austeritat
Els experts coincideixen en diversos pilars fonamentals. El primer és començar com més aviat millor. El temps juga un paper decisiu, ja que permet aprofitar l'efecte de l'interès compost i fer créixer l'estalvi de manera progressiva.
El segon és la planificació. És imprescindible calcular quants diners es necessitaran, tenint en compte factors com la inflació, l'evolució dels ingressos o la rendibilitat de les inversions. Sense aquesta anàlisi, l'objectiu és pràcticament inabastable. I és que la austeritat es converteix en una norma de vida. Per aconseguir-ho, és necessari destinar una part molt important dels ingressos a l'estalvi, reduint despeses i mantenint un nivell de vida per sota de les possibilitats reals.
A més, invertir és clau. Comptar amb una cartera diversificada, amb pes en renda variable a l'inici i més conservadora amb el temps, permet maximitzar el rendiment. Fins i tot els plans de pensions poden jugar un paper important, ja que permeten avantatges fiscals i, des del 2025, rescatar aportacions amb més de deu anys d'antiguitat. Així doncs, jubilar-se als 50 no és impossible, però sí un objectiu reservat a aquells que estiguin disposats a seguir una estratègia financera molt exigent durant anys.