Ronaldinho ha recordat una de les històries que millor expliquen la seva infància i la relació amb el seu pare, João de Assis Moreira. Quan era nen, sentia que jugar descalç era una bona manera d'aprendre a dominar la pilota perquè permetia desenvolupar una sensibilitat especial als peus. Durant anys va assumir aquell consell com un ensenyament purament futbolístic, una mena de mètode casolà per millorar la seva tècnica abans de posar-se unes botes.
Amb el temps va comprendre que al darrere hi havia una realitat molt més senzilla i dura. "El que realment succeïa era que ell no tenia diners per regalar-me un parell de sabatilles", va explicar. El seu pare va convertir una limitació econòmica en una lliçó positiva per evitar que el petit Ronaldinho sentís que li faltava alguna cosa. En lloc de parlar-li de pobresa, va aconseguir fer-li creure que jugar descalç podia convertir-lo en un futbolista millor.
El seu pare va transformar una carència en aprenentatge
João treballava per sostenir una família humil a Porto Alegre i va acompanyar des de molt aviat la passió dels seus fills pel futbol. Ronaldinho passava innombrables hores jugant amb qualsevol pilota disponible, dins de casa, al carrer o sobre superfícies on altres nens probablement haurien utilitzat calçat. Aquella pràctica va acabar desenvolupant precisament la sensibilitat que el seu pare li prometia.
El brasiler va aprendre a controlar la pilota amb diferents zones del peu, mesurar millor cada contacte i perdre la por a intentar gestos difícils. Evidentment, jugar descalç no explica per si sol el talent extraordinari que va desenvolupar després, però aquella infància va ajudar a construir una relació natural amb la pilota. El futbol no depenia d'instal·lacions, equipament car ni condicions perfectes per gaudir-ne.
El record del seu pare va romandre sempre present
La mort de João quan Ronaldinho encara era un nen va marcar profundament la família. El seu germà Roberto Assis va assumir després un paper fonamental en la seva carrera, però els ensenyaments del seu pare van continuar acompanyant-lo. El consell sobre les sabatilles va quedar com un d'aquests records que van adquirir un significat diferent quan va tenir edat suficient per comprendre el sacrifici que hi havia al darrere.
Anys després, Ronaldinho va poder comprar totes les botes que volgués i va arribar a convertir-se en un dels futbolistes més reconeguts del món. No obstant això, aquella explicació del seu pare resumeix millor els seus orígens que qualsevol trofeu. No podia oferir-li unes sabatilles, així que li va oferir una manera de no sentir-se inferior. Va transformar la falta de diners en motivació i va convertir una necessitat en un avantatge imaginat. Ronaldinho va acabar demostrant que aquella sensibilitat amb la pilota podia portar-lo molt més lluny del que tots dos podien imaginar llavors.