El nucli de Peguera, al terme municipal de Fígols, és un poble sense habitants des del 1968. Quan es va acabar l’activitat minera a la zona, aquest petit enclavament del Berguedà es va anar buidant fins a quedar completament deshabitat. Ara, des de l’Ajuntament de Fígols, es treballa perquè Peguera torni a tenir vida.
⛪ Els 8 pobles abandonats de Catalunya on podràs passar un dia molt misteriós
Per què a Peguera no hi viu ningú?
Tot i que ningú hi viu de manera permanent, Peguera celebra cada any la seva festa major. L’últim diumenge de juliol, desenes de persones s’hi apleguen per participar en activitats com la missa, el dinar popular, representacions teatrals, tallers i ball. Aleshores, molts es poden preguntar: si hi ha tanta gent que estima Peguera, per què no hi viu ningú? La resposta, en bona part, cal buscar-la en la seva situació actual: unes 2.000 hectàrees de bosc i totes les edificacions del nucli són propietat d’un xeic àrab, que les va adquirir l’any 2003 per 3,6 milions d’euros.
El seu projecte inicial era reconstruir el poble i impulsar-hi un complex hoteler i turístic, però les dificultats administratives van acabar frenant-ne el desenvolupament. Amb el pas dels anys, l’inversor ha desistit i ara, la finca ha tornat a sortir al mercat.
Objectiu: repoblar un poble
Ara que la finca torna a estar disponible, l’alcalde de Fígols, Otger Calduch, explica que des del consistori es treballa perquè les cases es puguin vendre de forma separada, una per una, cosa que permetria que persones interessades poguessin adquirir-les, rehabilitar-les i tornar a fer habitable el poble i que "tornés a tenir vida". El nucli consta d'una desena de cases, mentre que sumant les que hi ha disseminades pel terme en són una trentena.
L’alcalde Calduch remarca que Peguera és un lloc molt bonic i conegut a la comarca, punt de trobada i de rutes a peu. Per això, tant des del consistori com des de la iniciativa veïnal, hi ha la voluntat clara que el poble es torni a habitar.
La festa major, una tradició que manté el vincle
Antonio Casòliva, un dels antics habitants del poble, recorda com era la festa major a Peguera abans del despoblament: hi venien els cunyats dels pares, amics, s’hi deia missa i també s’hi feia un ball amb alguns músics que pujaven fins al poble. Si algun any plovia, celebraven la festa i ballaven a Can Pejorell. També li venen a la memòria altres cases, com la de Cal Pubill, el Girell, Cal Manuel o Cal Coix. Avui dia, la majoria de teulades són a terra i només queden drets alguns murs empedrats.
La petita església de Sant Miquel es va recuperar fa anys i, per festa major, el mossèn hi diu missa i hi dona la comunió. Al cementiri, també restaurat, hi ha enterrats molts pegueresos.
Casòliva explica que va marxar a fer el servei militar al Sàhara i, quan va tornar, la majoria de cases ja estaven buides. Després d’anys fora del poble, a finals dels anys 90, va ser quan la festa major es va poder recuperar. Segons relata Otger Calduch, tot va començar amb “un petit grup amb una taula, i de mica en mica s’ha anat afegint gent”. L’alcalde en destaca el valor: “Va ser una iniciativa que va sortir del poble i de la gent de Peguera”. Quan es va consolidar, el consistori va començar a donar-hi suport econòmic per tal que pogués continuar endavant.
El fill d’Antonio, Toni Casòliva, és un dels actuals organitzadors. Va ajudar a convèncer el seu pare perquè la festa no es deixés de fer i, any rere any, el vincle amb Peguera s’ha mantingut viu. Segons ell, hi ha “alguna cosa especial” en aquest indret, difícil de descriure, però que arrela: potser el paisatge, l’ambient o, senzillament, l’estima per la terra.