Ivan Rakitic no va créixer en el context més favorable per a un nen. La guerra dels Balcans va provocar que moltes famílies decidissin abandonar la zona per traslladar-se a un altre lloc, a la recerca d'un futur millor, i van trobar el seu refugi a Suïssa. Més concretament, a la ciutat de Möhlin, que va ser on va néixer el llegendari centrecampista. Però el cost de vida tan elevat que hi havia allà va provocar que no poguessin permetre's luxes de cap tipus.
En aquell moment, l'exfutbolista del Barça, Sevilla, Basilea o Schalke 04 no era conscient dels increïbles esforços que la seva família va haver de fer perquè poguessin tirar endavant, i per ajudar-lo a complir el seu somni de convertir-se en futbolista professional. I amb nou anys va decidir apostar-ho tot per la pilota, motiu pel qual poc temps després va abandonar els estudis, quan la llei l'hi va permetre. Una jugada que no li va sortir gens malament, veient el seu èxit.
"Des de petit era un boig del futbol. Recordo que només tenia una joguina. La pilota. Jo anava amb la pilota a tot arreu", confessava l'astre croat, selecció a la qual va representar, en una entrevista a 'El Desmarque'. Amb tan sols quatre anys ja jugava a futbol, i contra nens més grans que ell, sempre acompanyat del seu germà gran. Però poca gent sap que el seu pare va ser qui li va inculcar la passió pel futbol, i va estar a prop de ser professional.
"El meu pare va estar a punt de ser professional, però no vivia del futbol, així que va haver d'abandonar el poble per buscar-se la vida. Quan arriba un partit, el meu pare està més nerviós que jo. Amb vuit anys, em van oferir una prova amb el Basilea i així és com va començar la meva carrera", va afegir Rakitic, qui també va donar les seves raons per representar Croàcia i no Suïssa. "Volia ser jo mateix. No anava en contra de Suïssa, sinó a favor de la meva gent de Croàcia. No volia veure un altre al meu lloc", van ser les seves paraules.
Els esforços dels pares de Rakitic
Rakitic va voler posar en valor tot el que van fer els seus pares per ell quan era un nen, perquè pogués ser feliç i dedicar-se al futbol. "Jo vaig aprendre a casa. Els meus pares ploraven molt, ja que van créixer en un entorn difícil. Gairebé no teníem per menjar, però preferien anar-se'n a dormir amb gana, per tal de poder comprar-me unes botes per seguir entrenant. Això em va ensenyar molt i ara vull transmetre aquesta passió a la gent", va finalitzar.