Rafael va decidir traslladar la seva jubilació a Tailàndia buscant una vida més tranquil·la i un cost quotidià inferior al d'Espanya. La seva conclusió és directa: "Amb una pensió normaleta vius bé, amb una de bona, de luxe". L'habitatge, el menjar local i determinats serveis permeten estirar molt més els ingressos, especialment fora de Bangkok, Phuket i les zones turístiques més cares.
Això no significa que qualsevol pensió garanteixi automàticament una vida acomodada. La ciutat triada, el tipus d'allotjament, l'assegurança mèdica i els hàbits de consum canvien completament el pressupost. En llocs com Chiang Mai o províncies costaneres menys turístiques, llogar i menjar pot resultar molt més barat que a les àrees més internacionals, on els preus augmenten ràpidament.
El lloguer marca la diferència
Les dades actuals situen el lloguer mitjà d'un apartament d'un dormitori fora del centre al voltant dels 9.700 bahts mensuals, tot i que hi ha diferències enormes entre ciutats. Chiang Mai sol ser més assequible que Bangkok o Phuket, mentre que viure a prop del mar o en complexos orientats a estrangers pot elevar considerablement la despesa.
@sergiocastillo.180 ¿Cómo es la vida de un jubilado en Tailandia 🇹🇭 ? Puedes ver la entrevista completa a Rafael en mi canal de YouTube (Link del canal en mi biografía) #jubilación #tailandia #tranquilidad #jubilado #expatriado #expatriación
♬ original sound - SergioCastillo.180
L'alimentació local també permet contenir el pressupost. Menjar en petits restaurants, comprar producte tailandès i desplaçar-se com els residents costa molt menys que mantenir hàbits completament europeus. No obstant això, els productes importats, l'alcohol, els viatges freqüents i els habitatges de luxe poden consumir amb rapidesa l'avantatge econòmic que ofereix el país.
Sanitat i residència requereixen planificació
La principal despesa que cap jubilat hauria d'infravalorar és l'atenció sanitària. Tailàndia compta amb hospitals privats ben valorats, però l'assistència per a estrangers pot ser cara i disposar d'una assegurança adequada resulta essencial. La prima augmenta amb l'edat i les malalties prèvies, per la qual cosa s'ha de calcular abans de prendre la decisió de mudar-se.
També hi ha requisits migratoris. Per a determinades extensions per jubilació, Tailàndia exigeix tenir almenys 50 anys i acreditar ingressos mensuals de 65.000 bahts, un dipòsit de 800.000 bahts o una combinació admesa. Per això l'experiència de Rafael no pot traslladar-se igual a tothom. Una pensió espanyola pot rendir molt més allà, però viure bé dependrà del lloc, l'habitatge, la cobertura mèdica i l'estil de vida. El veritable luxe no està només a gastar menys, sinó a planificar bé per gaudir de tranquil·litat durant tota la nova etapa sense que un imprevist sanitari o administratiu desmunti el pressupost.