La jubilació hauria de ser una etapa de seguretat econòmica després d'anys de feina. Però per a molts jubilats a Espanya, aquesta seguretat és cada cop més fràgil. Un exemple és Rafa Domínguez, un pensionista que explica a les xarxes socials com, amb una pensió de tot just 740 € al mes, va veure reduïda la seva prestació en 81 € recentment. Aquesta situació reflecteix no només la problemàtica de les pensions baixes, sinó també les complexitats del sistema de Seguretat Social a Espanya i com alguns perceben reduccions fins i tot quan els seus ingressos ja són exigus.
Espanya, pensions baixes i risc de pobresa per a la gent gran
A Espanya, encara que la pensió mitjana de jubilació supera els 1.500 € al mes, la realitat és molt diferent per a molts pensionistes, sobretot per als que han cotitzat menys o han tingut carreres laborals amb salaris reduïts.
Segons dades oficials, prop de la meitat dels pensionistes reben menys de 1.000 € al mes, i un percentatge significatiu ni tan sols arriba al Salari Mínim Interprofessional (SMI) —que el 2025 estava en 1.184 € mensuals—, cosa que significa que més de 4,6 milions de pensionistes queden per sota d'aquest llindar.
Aquesta situació no només posa de manifest la disparitat entre la mitjana i la distribució real de les pensions, sinó també com gran part dels qui més necessiten suport econòmic es troben en una situació precària. Moltes pensions baixes corresponen a persones que van cotitzar en feines temporals, amb baixes cotitzacions o períodes d'atur al llarg de la seva vida laboral.
Per què es pot reduir una pensió ja baixa?
En el cas concret de Rafa, que va passar de cobrar 740 € al mes i va perdre 81 €, una reducció pot deure's a diversos factors administratius o legals relacionats amb la Seguretat Social, especialment si existien complements a mínims que es revisen cada any segons ingressos o paràmetres fiscals.
Els complements a mínims són quantitats addicionals que la Seguretat Social reconeix als qui, amb la pensió contributiva, no assoleixen el mínim establert per llei per garantir un nivell d'ingressos digne.
Tanmateix, aquests complements no són consolidables automàticament: si el pensionista supera per ingressos (propis o de la unitat familiar) el límit que s'estableix legalment, el complement pot reduir-se o eliminar-se, fins i tot si la pensió base és molt baixa.
També existeixen situacions en què, per errors administratius, revisions o altres prestacions compatibles, la Seguretat Social ajusta la quantia de la pensió o dels complements, cosa que pot donar com a resultat una disminució efectiva del que percep el jubilat cada mes.
Qui són els més afectats per pensions baixes?
No tots els pensionistes reben la mateixa quantia. Mentre la pensió mitjana supera els 1.500 €, la distribució és desigual: molts que van cotitzar menys reben prestacions molt inferiors, i sobretot els autònoms, les dones i els qui han tingut carreres laborals interrompudes solen quedar pitjor parats en termes d'ingressos en jubilar-se.
A més, les pensions de viduïtat o incapacitat permanent tenen quanties més baixes de mitjana que les jubilacions ordinàries, cosa que augmenta el risc de pobresa entre els qui en depenen.
Una realitat econòmica difícil
El cas de Rafa Domínguez posa de manifest una realitat inquietant: cobrar menys de 800 € al mes i, a sobre, veure reduïda aquesta pensió a causa d'ajustos administratius. A Espanya, malgrat les pujades anuals lligades a la inflació per intentar mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, la quantia que molts reben continua sent insuficient per cobrir necessitats bàsiques, especialment quan es troben per sota dels 1.000 € al mes.
Aquesta situació subratlla la importància de polítiques que assegurin no només la revalorització de les pensions segons el cost de la vida, sinó també mecanismes que garanteixin que tots els jubilats visquin amb dignitat i sense risc de pobresa en finalitzar la seva vida laboral.