Guardar un regal que mai no s'utilitza sol interpretar-se com una simple qüestió d'educació. Moltes persones conserven roba, objectes decoratius o petits aparells perquè van ser lliurats per algú proper i temen semblar desagradables si se'n desprenen. No obstant això, la psicologia explica que darrere d'aquest comportament també pot existir una dificultat per separar l'objecte del vincle emocional que representa.
El regal deixa de valorar-se únicament per la seva utilitat i es converteix en una prova física d'afecte, record o reconeixement. Llançar-lo, vendre'l o regalar-lo a una altra persona pot sentir-se com si es rebutgés a qui el va lliurar. Encara que racionalment se sàpiga que l'objecte no serveix, emocionalment desprendre's d'ell pot generar culpa i una sensació de pèrdua desproporcionada. Per això, fins i tot regals petits poden resultar emocionalment molt difícils d'abandonar.
L'objecte acaba representant la persona que el va regalar
Les persones assignen significat als objectes segons les experiències associades a ells. Una tassa, una bufanda o un adorn poden adquirir valor perquè recorden una celebració, una etapa concreta o una relació important. Per això, guardar alguna cosa inútil no sempre respon a la por de quedar malament, sinó al desig de conservar una connexió amb aquest moment i amb qui hi va participar.
També influeix l'anomenada aversió a la pèrdua. Una vegada que alguna cosa forma part de les nostres pertinences, tendim a valorar-ho més del que ho faríem abans de rebre-ho. Si a més conté una càrrega afectiva, la decisió d'eliminar-lo es torna encara més difícil. La persona pot ajornar-la durant anys i convèncer-se que potser algun dia trobi una utilitat.
Desprendre's d'un regal pot provocar culpa
La culpa apareix quan es confon l'agraïment amb l'obligació de conservar. No obstant això, acceptar un regal i valorar el gest no obliga a mantenir l'objecte per sempre. Una relació no depèn d'una peça guardada en un calaix ni d'una decoració que mai no va encaixar a casa. Separar ambdós significats permet decidir amb major llibertat.
La realitat és que conservar alguns regals pot resultar agradable i formar part de la memòria personal. El problema sorgeix quan ocupen massa espai, generen desordre o impedeixen tancar etapes. En aquests casos, convé preguntar-se si es guarda l'objecte per afecte real o per por de sentir culpa. A vegades, el difícil no és llençar el regal, sinó acceptar que el vincle pot continuar sense ell.