Molts pensionistes esperen la jubilació com el moment en què per fi podran descansar. Tanmateix, quan arriba aquesta etapa, no sempre resulta tan fàcil com semblava. Després de dècades amb horaris, obligacions, productivitat i responsabilitats, algunes persones descobreixen que no saben aturar-se. Tenen temps lliure, però no el viuen amb tranquil·litat. Se senten inquiets, culpables o fins i tot inútils quan no estan fent alguna cosa. Per això els psicòlegs expliquen que descansar també s'aprèn, especialment després d'una vida organitzada al voltant de la feina.
I és que per a molts jubilats la feina no era només una font d'ingressos. També era una rutina, una identitat i una manera de sentir-se necessaris. En deixar de treballar, desapareixen de cop les tasques, els companys, els objectius diaris i la sensació d'utilitat. El problema apareix quan la persona intenta omplir aquest buit amb activitat constant, com si descansar fos una pèrdua de temps.
La feina deixa una manera de viure
La realitat és que moltes persones han passat tants anys mesurant el seu valor pel que feien que, en jubilar-se, els costa acceptar una vida més pausada. No tenir pressa, no matinar per obligació o no complir amb una llista de tasques pot generar incomoditat. D'aquesta manera, alguns pensionistes es busquen obligacions noves immediatament. Ajuden tota la família, es carreguen d'encàrrecs, no saben dir que no o omplen el dia de feines domèstiques. No sempre ho fan per gust, sinó perquè estar ocupats els dona seguretat.
Els psicòlegs assenyalen que aquí pot aparèixer una mena de culpa per descansar. La persona sent que, si seu a llegir, passejar sense objectiu o mirar una pel·lícula a la tarda, està fent alguna cosa incorrecta. Encara que ja no hagi de retre comptes a ningú, continua funcionant mentalment com si estigués treballant.
Descansar no és quedar-se sense propòsit
El repte no consisteix a passar de treballar molt a no fer res. Això també pot generar avorriment, tristesa o sensació de buit. La clau està a construir una rutina nova on el descans tingui un lloc legítim. Caminar, quedar amb amics, cuinar amb calma, aprendre alguna cosa nova, cuidar una afició o simplement tenir moments tranquils pot formar part d'una jubilació saludable.
Així doncs, molts pensionistes no saben descansar perquè mai van tenir temps real per practicar-ho. Després de tota una vida treballant, aturar-se pot semblar estrany. Però descansar no és rendir-se ni tornar-se inútil. És aprendre a viure una etapa diferent sense mesurar cada dia per la productivitat.