La sentència atribuïda a Pitágoras condensa una idea que ha travessat segles de pensament filosòfic i que segueix plenament vigent: el valor de la moderació. “No siguis ambiciós i gasiu; la justa mesura és excel·lent en aquests casos” no és només una advertència moral, sinó una reflexió sobre l'equilibri com a principi rector de la conducta humana en el dia a dia.
En la idea pitagòrica, la noció de mesura no era un concepte abstracte, sinó una regla fonamental d'harmonia. Així com l'ordre matemàtic governava el cosmos, també havia de orientar la vida de les persones. L'excés i la carència s'interpretaven com a formes de desajust, tant en allò material com en allò ètic.
L'ambició i l'avarícia com a desequilibris
L'ambició desmesurada i la gasiveria comparteixen una arrel comuna en la ruptura de la proporció. Una empeny cap a l'acumulació sense límit; l'altra, cap a la retenció del bé. En ambdós casos, l'individu s'aparta de la idea de suficiència, que en la filosofia clàssica apareix vinculada a la serenitat i l'estabilitat.
L'advertiment pitagòric no condemna el desig de progrés ni la prudència econòmica. El que qüestiona és la pèrdua de referència sobre quant és raonable. Quan l'afany d'obtenir o conservar domina la conducta, la mesura desapareix i amb ella l'equilibri vital.
La justa mesura com a principi universal
L'ideal de moderació travessa bona part del pensament antic. Des de l'ètica grega fins a corrents posteriors, la virtut sol definir-se com un punt intermedi entre extrems. La justa mesura no implica mediocritat ni renúncia, sinó ajust racional al que realment fa falta. Aplicat a la vida quotidiana, el principi conserva una força notable. De fet, avui dia, l'estabilitat personal poques vegades es construeix des de l'excés permanent.
La reflexió també admet lectura econòmica i social. La tensió entre ambició i austeritat ha estat una constant històrica, i la proposta d'equilibri apareix com una via per evitar distorsions tant individuals com col·lectives. Així doncs, lluny de ser una idea antiquada, el plantejament conserva plena vigència. La moderació, entesa com a criteri d'ajust i no com a restricció, continua operant com una de les nocions més persistents en la reflexió sobre la conducta humana. Pitàgores, des de l'antiguitat, ja apuntava a una lògica difícil de refutar com que l'equilibri poques vegades resulta accidental.