Pep Guardiola guarda un record especialment lluminós dels seus primers anys a Santpedor. El tècnic ha explicat que considera "impossible haver viscut una infància millor" i que va ser enormement feliç creixent en un petit municipi del Bages, dins d'una família humil i sense grans luxes. Per a ell, aquella felicitat estava associada precisament a una vida senzilla, de carrer, amics i futbol.
Guardiola recorda que no pertanyia a una família adinerada, sinó tot el contrari, ja que es defineix com algú crescut "més pobre que ric". Així i tot, mai ha presentat aquella etapa com una carència. Santpedor era un poble on tots es coneixien, els veïns se saludaven i els nens podien passar hores fora de casa. Ell baixava amb una pilota, esperava la seva colla i jugava fins que la seva mare el cridava.
Un nen de poble amb la pilota sempre a prop
La pilota va ocupar molt aviat un lloc central en la seva vida. El seu pare, Valentí Guardiola, treballava com a paleta, mentre Dolors Sala s'ocupava de la llar. D'ells va rebre una educació basada en l'esforç, l'estalvi i la responsabilitat. Això no impedia que fos un nen entremaliat, el seu pare va arribar a recordar que va pintar amb retoladors unes parets del poble i va haver de netejar-les com a càstig.
El futbol va acabar alterant aquella infància lliure molt abans de l'habitual. Amb tot just 13 anys va entrar en l'estructura formativa del Barça i va començar una adolescència completament diferent a la de molts nois de la seva edat. Guardiola ha reconegut que mai va ser especialment aficionat a les festes. La seva prioritat va quedar ràpidament definida i bona part del seu temps va començar a girar al voltant d'entrenaments i competició.
Una adolescència marcada per la disciplina
Aquest canvi va exigir renúncies, però també va reforçar una manera d'entendre la vida que després traslladaria al futbol professional. Disciplina, puntualitat, concentració i obsessió per millorar van aparèixer aviat. Abans de convertir-se en entrenador, Guardiola ja havia après que el talent necessitava rutina i compromís per sostenir-se quan augmentaven les exigències.
Tanmateix, quan mira enrere no sol començar parlant de sacrificis ni d'èxit. Parla de Santpedor, de jugar al carrer i d'una família sense grans recursos que li va permetre sentir-se plenament feliç. Abans dels títols, els estadis i la pressió va existir un nen esperant els seus amics amb una pilota sota el braç. I per a Guardiola, aquella vida aparentment senzilla continua sent impossible de millorar. Aquest record explica per què els seus orígens continuen ocupant un lloc important en la seva identitat personal.