En català existeix una paraula que probablement no hauràs utilitzat mai, però que és bonica, té una sonoritat fluida i ve de l’adjectiu amorós, i aquest del substantiu amor, del llatí amor, -oris, amb el mateix significat. Un mot documentat ja al segle IX, i que es fa servir tant en contextos físics (suavitzar, ablanir), com figurats (entendrir un caràcter o una actitud). Aquesta paraula és amorosir, i si seus a La Gandula d'ElNacional.cat sabràs més coses d’aquest mot català que podries incorporar al teu vocabulari per enriquir els teus recursos lingüístics.
🤯 20 paraules i expressions molt boniques en català que només entendran uns quants
Amorosir és un derivat lèxic que s'ha format a partir de la base d'amorós, que ja té l'arrel de llatí amor, i que ha evolucionat en català per aplicar-se com a verb transitiu o pronominal amb aquest significat específic. Es forma a partir de la mateixa família lèxica que inclou mots com amable, amè, amistat, enamoradís i amoreta, tots relacionats amb l'amor i la tendresa. Amorosir significa fer que alguna cosa es torni amorosa, dolça, tendra o suau, i pot usar-se tant de manera transitiva com pronominal. Per exemple: “Les filles li van amorosir el caràcter esquerp”, o “amorosir la pell” (suavitzar la pell); també, “amorosir una carn poc melosa”, “el to de la veu amb prou feines amorosia la duresa de les paraules”, “amb aquesta pluja la terra s’amorosirà”.
Així, amorosir es troba associada a l’evolució del llatí vulgar cap a la llengua catalana, i apareix documentada en textos escrits a partir de l’edat mitjana, entre els segles IX i XIII aproximadament, en contextos en què el català començava a consolidar-se com a llengua literària i d'ús escrit. Els exemples literaris antics on s'ha emprat la paraula amorosir acostumen a trobar-se en la literatura catalana medieval i posterior, especialment en textos poètics i literaris relacionats amb l'amor cortès i la lírica trobadoresca, que és un context en què es treballen matisos d'amor, tendresa i suavització del caràcter o sentiments.
La literatura de l’amor cortès (segles XII i XIII) i la literatura trobadoresca empraven un ric vocabulari per expressar sentiments amorosos, on molts verbs i adjectius relacionats amb l’amor i la tendresa poden aparèixer en les seves variants o derivats com amorosir, en l'àmbit d’endolcir o suavitzar. Textos lírics dels trobadors, així com textos medievals catalans posteriors, sovint usaven termes semblants per descriure processos de canvi emocional o d’actituds mitjançant la tendresa o dolçor. Obres més tardanes com les del Renaixement i la postguerra catalana, en poesia i narrativa, també utilitzen amorosir en contextos més poètics o descriptius.
La paraula amorosir té diferents variants de pronúncia segons la zona dialectal:
- En català oriental central: /ə.mu.ɾuˈzi/
- En balear: /ə.mo.ɾoˈzi/ o /ə.mu.ɾuˈzi/
- En català occidental nord-occidental i valencià: /a.mo.ɾoˈziɾ/ o /a.mo.ɾoˈzi/
L'accent recau en la penúltima síl·laba, amb la terminació "-sir" o "-zi" pronunciada clarament, i varia lleugerament segons la zona.