Pablo Motos recorda la seva infància i adolescència com una etapa marcada per la inquietud, l'avorriment i una sensació constant de no encaixar. Abans de convertir-se en un dels rostres més coneguts de la televisió espanyola, es veia a si mateix com un alumne problemàtic. "Jo era un problema", resumeix en recordar aquells anys a l'institut de Requena, al podcast Tengo un Plan.
No era bon estudiant i reconeix que solia "fer el gamberro", en part perquè no trobava massa coses que el motivessin dins de l'aula. La guitarra va ser una excepció. Allà sí que rebia certa validació i trobava un espai on podia expressar-se d'una altra manera, lluny de les etiquetes que ja començaven a acompanyar-lo.
Un professor en pràctiques va canviar completament la seva percepció
El punt d'inflexió va arribar amb Joaquín, un professor en pràctiques que va decidir parar-li atenció d'una forma diferent. En comptes de limitar-se a veure'l com un alumne conflictiu, va intentar conèixer-lo, parlar amb ell i entendre què hi havia darrere del seu comportament. Per a Motos, aquell gest va tenir un impacte enorme.
"Tothom necessita que algú li digui: 'et veig, sé que ets valuós'", explica. Aquest tipus de reconeixement va ser una cosa nova per a ell. Joaquín no només parlava amb ell a classe, sinó que també l'acompanyava a casa i mantenia converses que anaven més enllà de les notes o la disciplina.
De sentir-se descartat a trobar un rumb
Motos explica que, per primera vegada, va deixar de sentir que era simplement un problema que calia controlar. Algú havia vist en ell una cosa diferent i això va canviar la imatge que tenia de si mateix. No va ser una transformació immediata, però sí el començament d'una altra manera d'afrontar la seva vida. La història té especial força perquè mostra fins a quin punt una intervenció aparentment petita pot canviar la trajectòria d'una persona. Un professor que escolta, pregunta i transmet confiança pot tenir un efecte molt més gran que un càstig o una reprimenda.
Amb el temps, Motos va trobar altres espais on desenvolupar les seves capacitats, primer a la ràdio i després a la televisió. Però quan mira enrere, continua assenyalant aquella etapa com a decisiva. El seu record de Joaquín no és només el d'un bon professor, sinó el d'algú que va aparèixer en el moment exacte. Fins aleshores, Motos es veia com un alumne difícil. Després d'aquell vincle, va començar a entendre que també podia ser algú amb valor i amb un camí propi.