La intel·ligència artificial (IA) ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, transformant moltes facetes de la nostra vida quotidiana. Des d'assistents d'escriptura fins a eines que poden respondre preguntes complexes instantàniament, aquests sistemes ofereixen possibilitats que fa només una dècada semblaven ciència-ficció. La IA pot facilitar accessos ràpids a informació, donar suport a la resolució de dubtes i proporcionar tutoria personalitzada, la qual cosa en teoria pot ser útil per a estudiants.
Tanmateix, aquesta mateixa utilitat pot convertir-se en una trampa si s'utilitza sense criteri, especialment en educació. La pedagoga Nerea Riveiro llança una advertència clara: “No podem utilitzar ajuda externa per estudiar”. El seu missatge apunta a un problema creixent entre els estudiants actuals: la dependència d'eines d'IA per completar treballs i tasques, que pot minvar el veritable aprenentatge. Molts estudiants tenen accés fàcil a generadors de text, resums automàtics o respostes completes —sovint sense ni tan sols comprendre el que estan presentant—, i això pot generar una falsa sensació de coneixement i competència.
Boom de la IA: avantatges i riscos per a l'estudi
L'arribada de la IA a l'educació té aspectes positius innegables. Pot accelerar la cerca d'informació, dir conceptes complexos amb exemples accessibles o fins i tot adaptar explicacions al nivell de l'estudiant. Aquest tipus de suport pot ser útil si s'utilitza com a complement per entendre millor una matèria o reforçar conceptes vistos a classe. A més, pot fomentar l'autonomia en l'aprenentatge en permetre a l'estudiant explorar temes al seu propi ritme.
No obstant això, l'ús de la IA en l'estudi també té diversos efectes negatius que preocupen educadors i pedagogs:
Dependència excessiva: Molts estudiants comencen a usar IA per redactar textos, resoldre exercicis o generar idees completes, sense fer l'esforç d'aprendre i comprendre per si mateixos.
Disminució del pensament crític: L'aprenentatge profund requereix analitzar, sintetitzar i avaluar informació. Si es recorre a respostes ja elaborades per un sistema d'IA, es perd l'oportunitat d'exercitar aquestes habilitats cognitives essencials.
Problemes d'integritat acadèmica: L'ús de textos generats per IA com si fossin propis pot equivaldre a fer trampes, ja que no reflecteix el coneixement real de l'estudiant.
Menor creativitat i autoreflexió: La IA tendeix a produir respostes homogènies i genèriques, que no sempre estimulen la creativitat individual de l'estudiant.
Nerea Riveiro assenyala que aquesta facilitat d'accés a respostes completes pot fer que molts joves confonguin “obtenir una solució” amb “aprendre alguna cosa de veritat”. L'estudi acadèmic no s'ha de convertir simplement a recopilar respostes, sinó en entendre processos, formular judicis propis i desenvolupar habilitats que permetin pensar de manera independent.
Ús responsable de la IA en l'aprenentatge
La solució no és demonitzar la IA, sinó establir límits ètics i pedagògics sobre el seu ús. Alguns experts recomanen que els estudiants utilitzin aquests sistemes com a complement, per exemple per aclarir dubtes després d'intentar resoldre un problema, o per inspirar-se però sempre amb criteri propi. A més, les institucions educatives comencen a incorporar polítiques clares sobre l'ús d'IA, promovent la transparència i exigint que qualsevol aportació d'IA sigui citada i reflexionada críticament per l'estudiant.
En definitiva, com adverteix Nerea Riveiro, no es tracta de prohibir tota ajuda tecnològica, sinó de preservar el propòsit educatiu real: que els estudiants aprenguin, desenvolupin les seves capacitats cognitives i es formin de manera íntegra, sense dependre exclusivament d'eines externes que puguin reemplaçar el veritable procés d'aprenentatge. Una IA ben emprada pot ser útil, però usar-la com a substitut de l'estudi posa en risc l'adquisició de competències fonamentals per a la vida acadèmica i professional futura.
