Narcís Bardalet va explicar a Col·lapse, de TV3, que havia portat els seus fills a algun aixecament de cadàver quan eren petits. Ho va explicar en parlar de la relació que mantenim amb la mort. Per al metge, familiaritzar-se amb ella des de jove forma part d'una manera d'entendre la vida marcada per la seva experiència professional i personal.
"Als meus fills els he portat a l'aixecament d'un cadàver. De petits", va afirmar. Bardalet va acompanyar aquesta revelació amb la seva convicció que és bo parlar de la mort amb els joves. El seu argument partia de considerar-la un fet quotidià i de reconèixer la fragilitat de la vida. Aquella decisió familiar encaixava amb una postura que ha defensat públicament: donar espai a una conversa que sol resultar incòmoda.
Una por que va començar quan tenia vuit anys
En aquest sentit, la seva pròpia infància ajuda a entendre aquesta posició. També, va recordar que als vuit anys havia vist morta l'àvia d'un amic. Era una dona que els preparava el berenar abans de sortir a jugar. Trobar-la sense vida li va produir una impressió i va despertar preguntes que van continuar acompanyant-lo durant els anys següents.
Als catorze, va demanar permís per presenciar una autòpsia. Segons va explicar, volia tornar a trobar-se amb aquesta realitat per afrontar l'impacte de la primera experiència. L'interès acabaria orientant-lo cap a la medicina forense. La seva trajectòria va néixer, per tant, d'una inquietud personal que va transformar en una professió dedicada a investigar les circumstàncies de la mort i trobar respostes on abans havia sentit por.
Conèixer la mort per valorar la vida
D'aquesta manera, la seva reflexió a Col·lapse va desembocar en una invitació a viure intensament, cuidar-se i buscar la felicitat. També va qüestionar la tendència a lamentar-se per les molèsties de l'edat sense valorar haver arribat fins a ella. Ho plantejava des del coneixement dels qui van morir molt abans. Per a ell, complir anys mereix ser contemplat amb una perspectiva que inclogui aquesta possibilitat d'haver seguit vivint.
Així doncs, l'anècdota dels seus fills resumeix una forma personal d'abordar un assumpte difícil. Bardalet ha parlat de la mort des de la feina, des dels seus records infantils i des de la paternitat. En tots aquests àmbits apareix una mateixa preocupació: entendre que la vida pot acabar i utilitzar aquesta consciència per apreciar millor el temps compartit amb els altres.