Mirar el mòbil abans de dormir s'ha convertit en un d'aquests costums que gairebé tots reconeixen com a dolenta, però que costa abandonar. Apaguem la llum, ens fiquem al llit i, encara que sabem que hauríem de descansar, obrim una xarxa social, responem missatges o comencem a lliscar vídeos. La psicologia explica que no és falta de força de voluntat, ja que darrere hi ha mecanismes de recompensa, hàbit i regulació emocional.
Durant el dia acumulem obligacions, horaris i decisions. Quan arriba la nit, el mòbil apareix com una recompensa immediata. Revisar-lo produeix petites dosis de novetat, entreteniment i connexió social just quan el cervell busca baixar la tensió. Aquest alleujament momentani fa que repetim la conducta, fins i tot quan sabem que l'endemà estarem més cansats.
El cervell busca una última recompensa
Un dels conceptes que ajuda a entendre-ho és l'anomenada procrastinació a l'hora de dormir. Moltes persones retarden voluntàriament el son encara que no existeixi cap motiu extern que les obligui a romandre despertes. No volen perdre més temps del dia i senten que aquests minuts al llit són, per fi, un espai propi. El mòbil encaixa perfectament perquè ofereix estímuls ràpids sense exigir esforç.
A més, les aplicacions estan dissenyades al voltant de recompenses variables. Mai sabem què apareixerà després: un missatge, una notícia, un vídeo divertit o una publicació que ens interessi. Aquesta incertesa manté l'atenció molt més que una activitat predictible. El problema és que el cervell continua esperant el següent estímul i li costa acceptar que ha arribat el moment d'aturar-se.
No és només la llum de la pantalla
La llum pot interferir amb els senyals que preparen el cos per dormir, però el problema psicològic va més enllà. Un missatge inesperat, una discussió, una notícia o fins i tot un vídeo emocionant poden augmentar l'activació mental just quan necessitem reduir-la. Per això és possible deixar el mòbil i continuar pensant durant diversos minuts en el que acabem de veure.
Trencar l'hàbit resulta difícil perquè el telèfon acaba associat amb el llit i el final del dia. La solució passa menys per prohibir-se el mòbil i més per canviar aquesta associació: deixar-lo fora de l'abast, fixar una hora per desconnectar o substituir-lo per una rutina tranquil·la. Quan el cervell deixa d'esperar entreteniment cada vegada que ens fiquem al llit, també disminueix la necessitat de comprovar la pantalla una vegada més abans de dormir.