Carregant...

Marisol Morales ha posat sobre la taula una de les grans diferències del sistema de pensions espanyol: la quantia mitjana canvia molt segons la comunitat autònoma. La jubilada gallega va denunciar que a Galícia la mitjana rondava els 1.235 euros, mentre que al País Basc arribava als 1.771. Una bretxa superior a 500 euros mensuals que, vista des de fora, sembla difícil de justificar.

L'explicació, però, no és que cada comunitat tingui regles diferents per calcular la pensió. El sistema contributiu és estatal i aplica els mateixos criteris a tot el país. La quantia depèn de les bases de cotització acumulades durant la vida laboral, els anys cotitzats i l'edat d'accés a la jubilació. Per això, territoris amb salaris històrics més alts acaben registrant pensions mitjanes superiors.

Els salaris de fa dècades expliquen part de la diferència

Al País Basc, la indústria, l'energia i determinats sectors amb salaris elevats han tingut durant dècades un pes important. Aquestes nòmines van generar bases de cotització més altes i, en arribar la jubilació, prestacions també més grans. Galícia, en canvi, ha tingut més ocupació agrària, autònoma, pesquera i trajectòries laborals amb bases inferiors, a més de carreres de cotització més irregulars.

Una jubilada caminando

La pensió mitjana tampoc indica el que cobrarà una persona concreta. Dos jubilats de la mateixa comunitat poden rebre quantitats molt diferents perquè un va cotitzar durant quaranta anys amb bases altes i un altre va tenir períodes sense cotitzar o salaris inferiors. L'estadística territorial reflecteix la composició històrica del seu mercat laboral, no un privilegi concedit per residir en una autonomia determinada.

La desigualtat laboral reapareix durant la jubilació

Per això la queixa de Marisol apunta a un problema més profund: les desigualtats salarials de dècades acaben traslladant-se a la jubilació. Si una regió concentra ocupacions pitjor pagades, contractes més inestables o més pes de règims amb bases baixes, aquesta diferència reapareix anys després en les pensions. El sistema reprodueix en bona mesura el que va passar durant la vida laboral.

La Seguretat Social calcula les noves pensions amb la base reguladora i el percentatge corresponent als anys cotitzats. Des del 2026 conviuen dues fórmules de càlcul i s'aplica la més favorable. La pregunta, per tant, no hauria de ser per què Galícia rep menys per ser Galícia, sinó per què els seus treballadors van cotitzar històricament menys. Els més de 500 euros de distància amb el País Basc són el resultat acumulat de salaris, sectors productius i carreres laborals molt diferents. I aquesta bretxa triga dècades senceres a corregir-se.