Marc Ribas sap perfectament que ser un dels cuiners més recognoscibles de Catalunya li ha donat un avantatge que molts restaurants no tenen. Durant anys, la seva presència al capdavant de Joc de cartes i Cuines el va convertir en una figura habitual de la televisió catalana i aquesta popularitat també va acabar arribant fins a les taules d'El Ciri, el seu restaurant de Terrassa. Ribas no ho amaga i assumeix que hi ha clients que entren inicialment atrets per la possibilitat de conèixer-lo.
"Algunes persones venen perquè volen una foto i tornen pel servei i l'atenció que se'ls ha donat", explicava recentment el xef. La frase resumeix una de les claus de la seva manera d'entendre la restauració. La televisió pot aconseguir una primera reserva, però Ribas té clar que cap client torna únicament perquè el propietari sigui famós. El que passa després de creuar la porta és el veritablement important.
La televisió aconsegueix la primera visita
Ribas ha pogut comprovar durant anys fins a quin punt l'exposició mediàtica transforma la relació amb els clients. Joc de cartes el va convertir en una personalitat recognoscible més enllà del món estrictament gastronòmic i això va generar curiositat al voltant del seu propi projecte. El Ciri, evolució de La Taverna del Ciri, proposa una cuina catalana tradicional que el mateix restaurant defineix com a "hedonista", basada en producte del territori i receptes actualitzades.
Però el cuiner insisteix a separar popularitat i restauració. Per a ell, un restaurant té una vocació de servei i l'experiència del comensal depèn de molts factors que van bastant més enllà del plat. Ja havia defensat anteriorment que oferir un servei no significa caure en el servilisme i que existeixen unes normes de respecte entre client i treballadors.
El difícil no és atraure el client, sinó aconseguir que torni
Precisament aquí apareix la diferència entre aprofitar la fama i construir un restaurant que funcioni per si mateix. Ribas pot utilitzar indirectament la seva exposició televisiva per despertar curiositat, però una fotografia amb el xef dura amb prou feines uns segons. El servei, l'atenció i el que arriba a la taula són els elements que determinen si aquella persona decideix tornar.
La reflexió cobra encara més importància ara que Ribas ha decidit centrar-se especialment a cuinar. Després d'una dècada lligat a Joc de cartes, va explicar que compaginar televisió, restaurant i vida personal el feia sentir que no podia estar plenament enlloc. La seva prioritat torna a estar als fogons i a El Ciri. La fama pot omplir una taula una vegada; aconseguir que aquesta mateixa persona torni depèn, com ell mateix reconeix, d'una cosa molt menys televisiva: fer bé la feina quan el client ja està assegut.